La repetició i la monotonia

Quan algú evoca el passat acostuma a recordar fets curiosos o notables. A mi em sedueix, sobretot, alguns costums que havia creat vida popular.

Parlo de les noies de servei, les minyones que sortien al pati de les cases i mentre feinejaven –rentant o estenent la roba– es dedicaven a cantar. Mentre penjaven un llençol, o fregaven, anaven cantant les cançons més populars que transmetia la ràdio.

Sembla mentida que encara avui, quan ja he passat els 90 anys, pugui recordar, ajudat per la meva dona, que també en té més de 90, aquelles cançonetes publicitàries:

–¿Qué es lo que te ha pasado, querido mío? ¿Has sido lesionado en desafío? ¿Quién de tal modo el rostro te lastimó? ¿O es que tu frágil moto te derribó?

–Eso no ha sido, Leonor.

–¿Qué es lo que fue, por favor? 

–Pues ello fue que me afeité y, como ves, me corté.

–Pues has de saber que para evitar que eso suceda siempre debes usar la hoja Iberia.

–Mi cutis es tan delicado, que tengo que afeitarme con gran cuidado.

Con hojas marca Iberia podrás lograr un perfecto rasurado sin arañar. De producción nacional, no tiene rival, es muy sutil su buen perfil. Hojas de afeitar de marca Iberia. Siempre triunfará por ser perfecta, pues has de saber que es cosa seria, que afeitarse con hoja Iberia es un placer que vuelve loquito a un hombre.

¡Quines coses, quins temps, quina publicitat! ¿Encara hi ha algú que canti mentre està treballant? ¿I encara hi ha mares que conserven les antigues cançons de bressol? Bressolar és, si no m’equivoco, balancejar, i també llit d'infant. I ara descobreixo que tot lliga: un lleuger balanceig ajudava el bebé a tenir son.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Aquesta força és la de la monotonia, de la repetició.

Pero en altres àmbits –des dels discursos fins a l’amor– la repetició o la monotonia pot ser mortal.