El cinisme d'Otegi

Arnaldo Otegi és una persona que va participar en les amenaces que públicament feia l’esquerra ‘abertzale’ i que, després, tenien conseqüències a través de la banda terrorista ETA. Amb el pas del temps, i arrossegat per l’onada social de condemna, se’ns va aparèixer com el que havia lluitat internament per la dissolució de l’organització. Que no dic que no, però sens dubte una cosa mig positiva no pot esborrar de cop totes les coses dolentes que al seu dia va justificar i va emparar.

Fa uns dies, en un programa de TV-3, l’entrevistador li va llançar la següent pregunta: "¿Són necessaris més Ernest Lluch en la política espanyola?" El dirigent ‘abertzale’ va respondre: "Sí, en la mesura que ell defensava el diàleg com el mètode per resoldre els problemes polítics. Ho va fer en el nostre cas. Ara mateix aportaria racionalitat a l’actual context". Els que s’entossudeixen a traçar paral·lelismes entre la situació que es va viure al País Basc i qualsevol altra de les que vivim actualment, sabran per què ho fan. Allà ells amb la seva consciència.

A Lluch el va matar ETA l’any 2000. Li van pegar dos trets al garatge de casa seva. Un any abans, en un míting a Sant Sebastià, membres de l’esquerra ‘abertzale’ van intentar boicotejar-lo i ell s’hi va enfrontar obertament, aplaudint que protestessin amb la paraula i no amb les armes. Tota conversió és benvinguda, però Arnaldo Otegi no pot opinar com si ell fos un testimoni innocent de la història. És innegable que parla amb coneixement de causa. Pocs millor que ell coneixen la nostra recent història sagnant.

Notícies relacionades

Otegi es reuneix amb Puigdemont a Waterloo

L'assassinat d'Ernest Lluch

No obstant, li va faltar valentia, per variar. Miri vostè, tingui el coratge de dir que en els pitjors moments de les últimes dècades els seus posaven bombes al diàleg, mataven per resoldre problemes polítics, que fins i tot vostè va formar part de l’enrenou, que se’n penedeix i que, efectivament, ara considera que el diàleg és un valor, però que tant de bo se n’hagués adonat abans i que si la gent com vostè hagués aportat racionalitat (ja eren grandets per fer-ho) moltes persones innocents continuarien vives.

És que tot el que no sigui acompanyar d’humilitat  i autocrítica pronunciaments d’aquest tipus, que són benvinguts, provoca estupor, indignació i ràbia. Perquè, a més, Otegi va afegir a TV-3: "És la posició constructiva [...]. És l’actitud que els governs i els polítics haurien de tenir". Uns dies abans va elogiar el recentment mort Xavier Arzalluz: "Era un dels nostres". Clar, als altres els matava ETA. Poc constructiva és qualsevol defensa del diàleg quan, per a aquest individu, hi continua havent distinció entre els nostres i els altres No se m’ocorre pitjor pla que deixar un epitafi en mans d’Otegi.