Blanqueig i evasió, assignatura pendent de la UE

La lluita eficaç contra el blanqueig de diners i l’evasió fiscal és una assignatura pendent de la Unió Europea (UE), malgrat les declaracions oficials. La City de Londres, a més de ser el punt de convergència de la xarxa mundial de paradisos fiscals, és el principal centre de blanqueig: 105.000 milions a l’any, segons l’informe de Robert Barrington i The Chatham House del 2018.

Els bancs, tan primmirats amb els petits clients, es mostren acomodaticis amb les persones i societats pantalla que mouen milions, com evidencia la punta de l’iceberg dels successius escàndols. La crisi en el 2018 del tercer banc letó, l’ABLV Bank, per blanquejar diners procedents de Rússia i les exrepúbliques soviètiques, n’és un exemple recent. Un altre és la retirada el 2018 de la llicència al maltès Pilatus Bank, que va intentar silenciar amb demandes judicials la periodista Daphne Caruana Galitzia (assassinada l’octubre del 2017), en les investigacions del qual sobre corrupció apareixia implicat l’entorn del primer ministre Joseph Muscat. El primer banc danès, Danske Bank, la seva filial a Estònia, el primer banc escandinau, Nordea, i el banc lituà Ukio Bank estan des de l’octubre en l’epicentre d’un altre greu cas de blanqueig. Més a prop, no s’ha d’oblidar el cas de blanqueig de la Banca Privada Andorrana (BPA) i la seva filial, el Banco de Madrid (2015).

Fins a 30 bilions d’euros ocults

L’economista James S. Henry, en un estudi per a Tax Justice Network, va estimar que el volum de fons ocults a través de paradisos fiscals ascendeix a nivell mundial com a mínim a 18,5 bilions d’euros, però que podria arribar a 30,9 bilions. Un altre economista, Gabriel Zucman, utilitzant criteris molt restrictius per definir actius ocults, va reduir la xifra a 6,7 bilions. Tant Henry com Zucman estimen que l’ocultació d’aquests patrimonis genera una pèrdua anual de recaptació d’almenys 177.000 milions a nivell mundial, dels quals correspondrien a la UE com a mínim uns 70.000 milions.

Notícies relacionades

Un alt càrrec de Putin es va beneficiar d'una xarxa de blanqueig a la Costa Brava

Els 28 bloquegen la llista de països amb risc de finançar el terrorisme

La UE va publicar el desembre del 2017 la seva primera llista negra de paradisos fiscals amb 17 països, criticada per benèvola per Tax Justice i Oxfam. Un any després la llista està gairebé buida, amb només les cinc illes menys importants. Les companyies europees, per la seva banda, continuen operant massivament a través dels paradisos fiscals. Les empreses de l’Ibex-35, per exemple, tenen 835 filials als paradisos fiscals, segons l’informe d’Oxfam del febrer passat. Fins i tot el comissari d’Assumptes Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, va reconèixer al gener que Luxemburg, Malta, Xipre, Holanda i Irlanda actuen com a paradisos fiscals dins de la mateixa UE.

Respecte al blanqueig, els governs de la UE, amb una rapidesa inusitada, van acordar divendres passat boicotejar la llista de països que no col·laboren en la lluita contra el blanqueig i el finançament terrorista, que havia adoptat la Comissió Europea el 13 de febrer. En la llista figuraven, entre d’altres: Les Bahames, Panamà, Puerto Rico, l’Aràbia Saudita i illes controlades pels EUA.