Un alt càrrec de Putin es va beneficiar d'una xarxa de blanqueig a la Costa Brava

Durant anys, una estructura de companyies ‘offshore’ que va moure des de Rússia 8.800 milions d’euros va permetre a polítics corruptes i a criminals blanquejar els seus diners, evadir impostos i amagar els seus béns a l’estranger. Aquesta enorme maquinària financera ha sigut destapada per una investigació periodística duta a terme i difosa aquest dilluns a les quatre de la tarda de forma simultània per mitjans d’una vintena de països, entre els quals EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, a partir de l’obtenció d’un arxiu amb un 1,3 milions de transferències.

Aquesta maquinària de blanqueig, batejada com a 'Bugaderia Troika', pel nom de Troika Dialog, el banc d’inversió que va crear l’entramat, funcionava a través d’empreses establertes en paradisos fiscals. Aquestes empreses pantalla havien obert comptes a diversos bancs. Ukio Bankas, de Lituània, va ser un dels seus preferits per operar i introduir els diners en el sistema financer europeu. Des d’aquesta entitat es van realitzar bona part de les transferències presents en aquest arxiu obtingut per aquest equip de periodistes, coordinat pel Crime and Corruption Reporting Project.

Però d’entre aquests centenars de milers de transferències enviades a prop de 50 països, hi ha 31 traspassos de diners que comprometen les més altes esferes del Kremlin, ja que vinculen amb aquesta xarxa de blanqueig un home de l’entorn de màxima confiança de Vladímir Putin. Es tracta de Vladímir Artiakov, un exgovernador regional i actual vicepresident de Rostec, l’empresa pública russa més gran de tecnologia i armament. Aquests 31 pagaments  acrediten uns sospitosos préstecs per valor de 14.720.000 euros a una dona russa de 80 anys que amb aquests diners va comprar uns terrenys amb dues luxoses mansions a la zona més exclusiva de la Costa Brava. L’àvia, identificada com a Anna Kurepina, és familiar d’Artiakov (possiblement la seva sogra) i va acabar venent aquestes propietats al fill del polític rus.

Entre el 2008 i el 2009, Kurepina va rebre 13.120.000 euros en virtut d’aquests préstecs per part de dues empreses: Delco Network SA (12.720.000 euros), i Dino Capital SA (400.000 euros). Tots els diners van arribar en 27 transferències bancàries al compte que la dona tenia a Caixa Girona.

La investigació ha pogut demostrar que en els dos casos es tracta d’empreses administrades per Troika Dialog. Totes dues tenen la seu a paradisos fiscals: Delco Network la té a les illes Verges britàniques i Dino, a Panamà.

L’operació per si mateixa és sorprenent. Per començar, perquè les companyies van donar aquest crèdit milionari a una dona sense ingressos aparents per poder tornar-lo i amb una esperança de vida que fa poc viable un préstec a 20 o 30 anys. Tampoc li van exigir cap garantia per la concessió del crèdit. El contracte només establia que la dona havia de tornar els diners abans de l’abril del 2019, ja fos en un pagament o en més d’un.

Amb aquests diners, la dona va comprar diverses parcel·les de terreny que sumen més de 6.000 metres quadrats on hi havia dues luxoses mansions a S’Agaró Vell, una urbanització exclusiva de Castell-Platja d’Aro. Kurepina va comprar els terrenys per 10 milions d’euros el 2008.

Segons ha pogut determinar aquest diari en col·laboració amb l’OCCRP, Anna Kurepina va estar registrada anys enrere al mateix apartament moscovita que Vladímir Artiakov i la seva família. Tot apunta que es tracta de la sogra de l’alt càrrec.

Entre el 2007 i el 2012, Artiakov va ser governador de la regió russa de Samara. Actualment, és vicepresident de Rostec, la gran empresa estatal russa de tecnologia i armament, controlada estretament pel Kremlin. Entre d’altres, aquesta empresa és la responsable de la fabricació de la nova gamma de fusells d’assalt Kalàixnikov.

La vinculació entre la dona i el polític queda palesa de forma documental pel fet que anys més tard, el 2014, Kurepina va vendre els terrenys de s’Agaró a un altre Artiakov, en aquesta ocasió Dmitri Artiakov, el fill de l’alt càrrec i, aleshores, possible net de la venedora. Aquest va pagar a la seva àvia 10 milions d’euros per les propietats en una transacció que es va dur a terme a Rússia.

Artiakov va aportar algunes propietats a un pla de reparcel·lació aprovat per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, al qual pertany la urbanització, de manera que tres d’aquestes parcel·les de la urbanització es van convertir només en dues. Les dues vivendes són l’una al costat de l’altra i no hi ha cap separació. Es tracta de luxoses mansions de pedra blanca i maó vermell. A l’interior, una font i una piscina. Alts pins mediterranis garanteixen, durant l’estiu, una ombra refrescant i, durant tot l’any, protecció de mirades indiscretes.

Tancat el 2013

A tot això, Delco, l’empresa que li va fer el préstec més gran va tancar els seus comptes bancaris el 2013 sense rebre ni un sol pagament per part de la dona. El crèdit de les empreses  gestionades per Troika Dialog es va produir precisament en el moment en què Artiakov, el seu gendre, era governador de Samara, una regió russa on aquest banc d’inversió tenia més interessos. A més, la investigació ha trobat registres de nombrosos vols xàrters (o privats) entre Samara i Girona.

Notícies relacionades

'Bugaderia Troika' | L'estructura financera russa que va blanquejar i va evadir milers de milions d'euros

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

A més, la investigació d’aquest equip internacional de periodistes ha determinat que aquestes mateixes dues companyies, Delco i Dino, van fer arribar grans quantitats de diners a companyies propietat de Serguei Roldugin, un violoncel·lista amic íntim del president Putin.

El sospitós mètode que una companyia deixi diners a un particular és una manera d’operar molt avantatjosa en aquesta mena d’operacions opaques. “Mentre l’empresa que l’ha concedit no el reclami, ningú hi pot intervenir”, explica el financer rus Andrei Movtxan, que va treballar com a responsable en diversos bancs d’inversió, incloent-hi Troika Dialog, entre el 1998 i el 2003. “Que una pensionista rebi un préstec de 13 milions d’euros i que no hi hagi rastre de cap devolució dels diners és, sens dubte, molt sospitós. No puc dir que sigui un suborn. Però en una societat que tingui alts estàndards morals, qui es beneficiï d’aquesta mena de préstec hauria de respondre a algunes preguntes”, afegeix.