Anar al contingut

Eleccions presidencials

Alguna cosa es mou a Algèria

GERARD JULIEN

Alguna cosa es mou a Algèria

Jesús A. Núñez Villaverde

La candidatura de Bouteflika significa un absolut menyspreu a una ciutadania cada vegada més mobilitzada

Dolent, molt dolent ha de ser l’ambient al palau presidencial de la Mouradia perquè 'le pouvoir' hagi optat per mantenir tant sí com no Abdelaziz Bouteflika com a candidat a les eleccions del pròxim dia 8 d’abril.

Perquè això significa, per damunt de tot, que aquesta decrèpita figura és l’únic que aconsegueix unir els interessos d’una casta aferrada al poder en què destaquen el germà, Said Bouteflika, el cap d’Estat major, Ahmed Gaid Salah, i els més alts representants d’un entramat empresarial fonamentalment públic que fa dècades que es beneficien personalment d’un sistema tan obsolet. Sembla clar que les purgues efectuades des del 2015 –que van suposar eliminar successivament l’aparentment intocable en cap de l’espionatge, Mohamed Mediane 'Tawfik', el primer ministre, Abdelmalek Sellal, diversos alts caps militars i policials, així com el president del Parlament– no han servit per eliminar les friccions entre els que es mantenen al capdavant del país, incapaços de presentar un candidat menys ridícul que un president que no està en condicions d’exercir el comandament i que ni tan sols està actualment al país.

Aparell repressiu

També significa, sens dubte, un absolut menyspreu a una ciutadania mobilitzada de forma creixent per evitar la mascarada. Durant molt temps, i especialment en el context del que alguns van voler vendre com a primavera àrab, aquests mateixos sàtrapes s’han acabat creient que la situació està totalment sota control, no només per l’eficaç aparell repressiu del règim, sinó també perquè encara és recent la ferida produïda per la tragèdia nacional viscuda en l’última dècada del segle passat. De manera que comptaven que, malgrat la falta d’expectatives per a una part majoritària dels 41 milions d’algerians, el temor de tornar a provocar una sagnia com la de d’aleshores (estimada en uns 200.000 morts) els garantia continuar gaudint de les seves poltrones.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

I ara, fins i tot davant d’unes mobilitzacions de protesta que creixen dia a dia –no només derivades de la farsa política electoral sinó, tant o més, de la negativa situació social i econòmica– no han tingut prou cintura per trobar cap sortida menys ridícula que una suposada carta de Bouteflika, en la qual promet reformes indefinides en un futur també indefinit. Vist com els ha anat a diversos països àrabs en aquests anys passats, sembla increïble tant la sordesa del grup governant davant de la població com la seva desmemòria al no recordar què li va passar a Hosni Mubarak amb els seus desesperats intents de guanyar temps amb vanes promeses.

Bouteflika no és, sens dubte, la solució per als greus problemes d’Algèria. Però com ens ensenyen els fets a Líbia, Egipte, el Iemen o Síria, tampoc hi ha cap garantia que la seva deposició suposi automàticament la sortida del llarg túnel en què fa tant de temps que està la segona potència militar africana. A la Unió Europea, si s’atén el seu silenci, sembla que res d’això la preocupa.

Temes: Algèria Magrib