09 jul 2020

Anar al contingut

MAGRIB

Tensió a Algèria davant la previsible candidatura oficial de Bouteflika

Aquest diumenge és el dia límit per presentar-se als comicis presidencials

Les multitudinàries protestes denuncien la incapacitat del dirigent, greument malalt

Beatriz Mesa

Aquest diumenge és una jornada crucial per al futur d’Algèria perquè de l’Exèrcit  depèn si la candidatura d’Abdelaziz Bouteflika continua endavant per a les pròximes eleccions legislatives previstes pel 18 d’abril o si, per contra, es retira després d’una setmana de manifestacions socials multitudinàries a tot el país. El poble algerià, en especial, la joventut, ha plantejat un pols inèdit al poder militar contra el cinquè mandat d’un president literalment impedit pel seu greu estat de salut. Va patir un vessament cerebral que el va deixar invàlid en una cadira de rodes el 2013 i des d’aleshores no ha pronunciat cap discurs en públic. 

Malgrat tot, va anunciar la seva intenció de presentar-se a les pròximes presidencials mitjançant un escrit que resulta molt dubtós que hagués escrit ell mateix. El conegut popularment i a les xarxes socials com La mòmia ni tan sols ha pogut fer aparicions en públic. Avui és l’últim dia per oficialitzar les candidatures i la massa popular torna a advertir el poder central, en el novè dia de mobilització, que Bouteflika, que acaba de fer 82 anys, està incapacitat per representar el poble algerià.

“Per una banda, tenim una població jove que diu que no. Per l’altra, un president malalt, que segueix un tractament a Suïssa, que no sabem si tornarà i, finalment, l’Exèrcit recolzant la continuïtat. La tensió és fortíssima, si es manté a Bouteflika el país es pot submergir en el caos”, va afirmar Omar Belhouchet, director del diari El Watan, a una cadena francesa. Un nou mandat suposa un perill per al futur democràtic del país més gran de l’Àfrica, amb recursos energètics sobreexplotats per les elits militars i polítiques des de poc abans de la seva independència definitiva el 1962.

Sense futur

No obstant, les rendes del petroli i el gas natural que subministra al continent europeu no han sigut capaces d’atenuar l’atur juvenil, segons els analistes per sobre del 30%, empenyent els joves algerians al recurs del contraban amb Tunísia o Líbia o a l’emigració europea. Ni tan sols l’Estat es presenta com a esquer de negocis per atreure inversions i generar indústries esperançadores per a una generació jove perduda. Tot plegat justificat mitjançant l’ombra de la inseguretat després de la guerra civil dels anys 90 com a resultat del triomf electoral del partit del Front Islàmic de Salvació (FIS).

La seva victòria va alarmar els grups que fins aleshores tenien el poder a Algèria i els països occidentals, que veien un nou Iran a Algèria. El procés electoral va ser avortar per les Forces Armades i va desembocar en una tràgica història protagonitzada per grups armats de naturalesa islamista i el poder central, que va deixar la imatge d’un reguitzell de morts encara molt present a la ment del poble algerià. Aquella guerra sense treva va dividir la societat i, encara pitjor, va enterrar les llibertats fonamentals. 

Per aquesta raó, les protestes socials actuals es veuen com un desafiament sense precedents en la història de les mobilitzacions d’Algèria després de l’últim intent avortat per les forces militars el 2011 en el context de les primaveres àrabs. A les recents manifestacions populars s’hi van començar a sumar els partits polítics que tampoc han jugat un rol real d’oposició, tenint en compte que la formació històrica i omnipresent de Bouteflika, el Front Nacional d’Alliberament (FLN) ha sigut l’eix central del poder a Algèria.

L’últim partit que ha retirat el seu candidat de les presencials ha sigut el Moviment de la Societat per la Pau (MSP) per protestar també contra el cinquè mandat del president algerià, afegint-se així al Partit dels Treballadors (PT) la candidata del qual, Luisa Hanún, tampoc es presentarà als comicis del 18 d’abril. L’Estat es troba així en un atzucac i la solució està clara: la negociació o la repressió. 
 

Temes: Algèria Magrib