Preocupant augment dels ERO

L’any ha començat amb un notable augment dels expedients de regulació d’ocupació (ERO), especialment en empreses amb gran transcendència en l’economia espanyola. Si durant el 2018 es van produir, segons el Ministeri de Treball, uns 20.000 acomiadaments a través d’aquesta via, la xifra més baixa en el que va de segle XXI, en tan sols dos mesos del 2019 ja s’han anunciat mesures que afectaran uns 8.000 treballadors, per a qui majoritàriament significarà una dura situació personal i familiar. Els números segueixen encara molt per sota de les més de 80.000 persones afectades el pitjor any de la crisi (2012), però la destrucció d’ocupació és un factor que encén les alarmes.

Alguns analistes consideren que no es tracta d’una patologia, sinó de reestructuracions normals en l’esdevenir econòmic, mentre que n’hi ha d’altres que entreveuen un esclat d’una futura recessió, fonamentada, a nivell global, en la guerra comercial entre els EUA i la Xina, en els efectes del ‘brexit’ i en la pujada dels tipus d’interès, a més de tenir en compte la inestabilitat política a l’espera de reformes en la legislació laboral. No obstant, una lectura d’aquest fenomen molt compartida estableix els paràmetres en la necessària reconversió de molts sectors a partir de la irrupció, cada dia més evident, d’una revolució digital disruptiva. Els més afectats són el comerç, la banca, la comunicació, la telefonia i els transports. I les empreses que anuncien retallades més cridaneres són Vodafone (amb el tercer ERO des del 2013, amb afectació d’un miler de treballadors, la quarta part de la plantilla) i CaixaBank (amb un xifra d’uns 2.000), tot i que també es pot citar el grup Dia o el banc de Santander, per exemple.

Es tracta, especialment, d’una crisi al sector de la telefonia, amb més oferta ‘low-cost’ i una guerra de preus i, en el cas de la banca, de la implantació d’un nou model financer que accentua cada vegada més la transacció digital en perjudici de les oficines. CaixaBank, en aquest sentit, té previst tancar-ne més de 800 en un termini de tres anys.

Els sindicats denuncien que les estipulacions previstes en la llei permeten acomiadaments a baix cost empresarial mentre avisen que “la digitalització està deteriorant i precaritzant l’ocupació”. Tant si som davant el pròleg d’una nova crisi o si ens trobem al llindar d’un nou tipus d’economia, la situació és preocupant.