Viatges i excursions

Ciutadans, després de les seves excursions facultatives a Altsasu i Amer, va decidir diumenge passat peregrinar fins a la pàtria de Tintín per posar en grup –¡Lluísssss!– davant de la règia façana de la Casa de la República de Moulinsart, com havia fet alguns ridículs abans el seu company de viatge –mai millor dit– Albert Boadella.  L’agència de viatges Cs es va esforçar tan poc en la logística de la romeria a la ciutat de Napoleó que la seva alcaldessa, ‘madame’ Florence Reuter –que també sona a agència– ha obert als taronges un expedient sancionador per convocar, sense autorització municipal, una molesta manifestació matutina en un barri residencial, trepant els timpans d’exiliats i veïns amb un sorollós grup electrogen que només el professor Tornasol i el seu otòfon de sord van desatendre. Multes també per aparcar els automòbils de mala manera, potser a causa de les presses de la senyora Inés per instal·lar-se a Madrid, pròxima escala de la seva travessia Espanya endins. Que quedi per a la història la porta entreoberta de Chez Puigdemont, que se m’apareix com el buit de fons de ‘Las meninas’ per la qual apareix, a contrallum, Albert Rivera.

El mateix dia també va ser l’escollit per Pedro Sánchez per fer campanya electoral a terra estranya, “nord enllà”, fent-se seus els vots d’Antonio Machado, Manuel Azaña i els 450.000 espanyols acollits en els camps d’Argelès. Al candidat a president pel partit de Pablo Iglesias –qui va contemplar en el seu manifest fundacional el dret a l’autodeterminació dels pobles d’Espanya– només se li va ocórrer dipositar una ensaïmada roig-i-groga sobre la tomba de Machado, poeta que va lluir al seu llit de mort una rotunda bandera tricolor. Sánchez va anar molt més lluny que la pancarta d’Arrimadas; la seva deia: “La república no va existir”.

Notícies relacionades

Pasqual Maragall i ‘El 47’

Cas Pelicot: les manades són culturals

A prop del cementiri, alguns centenars d’independendistas locals corejaven: “¡Ni Espanya, ni França; Països Catalans!” Havien de conèixer aquelles anacròniques paraules de Machado: “No hay que empeñarse en que nuestros niños hablen más lengua que la castellana, que es la lengua imperial de su patria. El francés, el inglés, el alemán, el italiano deben estudiarse con el latín y el griego, sin ánimo de conversarlos”.

Quim Torra, president delegat, viatja i gasta més que no pas legisla: 120.000 euros en sis mesos. Brussel·les, Brussel·les, Brussel·les, Brussel·les, Washington, Eslovènia, Escòcia (Ponsati), Suïssa (Rovira), Madrid (Tribunal Suprem)... fins i tot que, fart d’asfalt, un divendres perfectament laborable, dos dies abans que Arrimadas i Sánchez, es va calçar les xiruques per recórrer, juntament amb l’‘exlehendakari’ Ibarretxe el camí de l’exili –aquell, sí– dels seus antecessors Companys i Aguirre. ¿La política catalana? Tancada per excursions.