10 d’ag 2020

Anar al contingut

Editorial

Només Montoro aporta novetats al judici

Tant Rajoy com Sáenz de Santamaría van rebutjar que la declaració d'independència fos un mer gest simbòlic

Només Montoro aporta novetats al judici

La primera jornada de la prova testifical en el judici al procés no va aportar grans novetats, potser perquè els declarants eren alts càrrecs polítics en el moment dels fets i es van limitar a contestar amb consideracions polítiques o van intentar eludir les respostes amb afirmacions genèriques que no responien exactament al que se’ls preguntava. Aquestes circumstàncies van fer que el president del tribunal intervingués més del que ho havia fet fins ara. La novetat més rellevant va ser l’aportada pel ministre d’Hisenda en el moment dels fets, Cristóbal Montoro, sobretot perquè unes declaracions seves havien sigut reiteradament citades en els mitjans independentistes per negar que s’haguessin utilitzat diners públics en el referèndum. Montoro va reiterar davant del tribunal que el control del pressupost i de la despesa de la Generalitat era absolut en els mesos previs a l’1-O, però no va descartar que es poguessin haver produït “enganys” per desviar diners per a la consulta. En aquest sentit, va recordar que el ministeri havia denunciat en diverses ocasions a la fiscalia presumptes irregularitats comptables (Mariano Rajoy va parlar de nou).

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les declaracions de Rajoy i de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría van ser bastant semblants. Tots dos van negar que l’1-O s’hagués produït un referèndum i van coincidir que es va aplicar l’article 155 de la Constitució, i no el que regula l’estat de setge o d’excepció, per no lesionar drets dels ciutadans. La idea central de la declaració de Rajoy va ser que si els dirigents de la Generalitat haguessin fet cas de les advertències que els va fer i haguessin respectat la llei, aquest judici no s’estaria celebrant. I va reiterar que la seva actuació va estar presidida per la impossibilitat de dialogar sobre la fallida de l’ordre constitucional. Sáenz de Santamaría va fer de política i d’advocada de l’Estat alhora; va avalar el relat de la fiscalia, especialment quan va defensar l’existència de violència en les mobilitzacions independentistes –Rajoy es va limitar a parlar d’”assetjament”–, i va aixecar un mur davant les defenses.

Tots dos van donar validesa a la declaració d’independència, al contrari que l’expresident Artur Mas, que, en línia amb la majoria dels processats, la va qualificar de simbòlica. Lamentablement, el judici no es va deslliurar de l’espectacle quan dos exdiputats de la CUP es van negar a respondre a les preguntes dels advocats de Vox i van ser convidats a abandonar la sala.