Anar al contingut

Les causes de la violència masclista

Monstres i manades

Monstres i manades

Marta Roqueta

L'atenció sobre les agressions sexuals se centra en les víctimes i els agressors, però també ho hauria de fer en les relacions de poder

Segons Feminicidio.net, des del 2016 fins a l’abril del 2018, es van registrar a Catalunya cinc violacions en grup i 37 a tot Espanya. En el primer quadrimestre del 2018, hi va haver més casos que en tot l’any anterior. Les expertes atribueixen l’increment a dues hipòtesis: l’augment de les denúncies i el mimetisme amb casos mediàtics.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per a la investigadora Nerea Barjola, la cobertura mediàtica de la violació en els Sanfermines del 2016 segueix el mateix patró que el del crim d’Alcàsser, malgrat haver passat 20 anys entre tots dos. D’una banda, es culpabilitza les víctimes i es justifica els agressors. En molts mitjans, els violadors de 'La manada' han sigut tractats com estrelles de la faràndula. A Pamplona es va organitzar una ruta turística que recorria els escenaris de la violació.

De l’altra, els casos es presenten com si fossin excepcionals. És el principal escull per a la prevenció de la violència sexual. Tota l’atenció se centra en víctimes i agressors, i no en les relacions de poder que perpetuen aquesta violència i que provoquen que la societat miri cap a un altre costat quan tenen lloc. Per exemple, l’assassí de Diana Quer, Jose Enrique Abuín, i el de Laura Luelmo, Bernardo Montoya, són pintats com monstres, encara que es tenia constància de les seves malifetes. Montoya va ser condemnat per haver assassinat una àvia; la cunyada d’Abuín el va denunciar per haver-la violat, però la família la va pressionar per retirar la denúncia.

Per a Barjola, els relats del terror sexual cenyeixen la violència sexual a responsabilitats individuals. Estableixen normes de conducta per a les dones i atorguen als homes la potestat de protegir-les. També de danyar-les, si gosen desplaçar-se sense companyia masculina.

Agressors còmplices

En les violacions en grup, afegiria l’homosociabilitat. Es tracta de les complicitats que estableixen els homes per dominar l’espai públic i que actuen com cohesionadores de la identitat masculina. Segons la sociòloga Sharon R. Bird, l’homosociabilitat es basa en la distància emocional i l’objectivació sexual de les dones. En els grups de WhatsApp d’homes són habituals les imatges i vídeos denigrants cap a les dones. En el de 'La manada', els membres s’aclamaven entre ells per cometre violacions. L’homosociabilitat com un pilar identitari també explicaria per què hi ha grups d’homes que s’autodenominen ‘La nova manada’, especialment en una època de contrarevolució masclista que reivindica una identitat masculina essencialista davant l’avenç feminista.

Les dones no som vulnerables pel fet de ser-ho, sinó perquè la societat així ens vol. Per això, és necessari dinamitar la concepció que l’espai públic és un lloc on l’únic paper per a nosaltres és el de víctima desemparada. Urgeix educar els homes en el respecte a la integritat física, emocional i sexual de les dones; a més d’encoratjar models de masculinitat que trenquin amb els principis que sustenten l’homosociabilitat. Els mitjans tenen un rol fonamental, deixant de construir relats de terror sexual que amaguen les causes de la violència.