Anar al contingut

Dues mirades

La infàmia és el tuit execrable de Toni Albà i la desmemoria és d'aquells que van xiular sense recordar que molts dels que van morir i van malviure a Argelers també lluitaven per la llibertat de Catalunya

Hi ha l’error, hi ha la infàmia, hi ha la hipocresia i també existeix la desmemòria. I, després, la bona fe, l’estricte comportament moral de qui sap que té la raó tot i que, tenint-la, pot acabar derrotat, perquè "la força pot destruir l’ànima". Ho deia Camus i ho va repetir Pedro Sánchez a Argelers, aquella platja que va ser inhòspita i cruel, inhumana, i que, ara, en aquest febrer fastuós de cel blau i gairebé primavera, és una desolada sorra d’hivern a mercè del vent, atuïda per la tristor de la temporada baixa.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Un error és voler fer bé una cosa, però equivocar-se en algun detall. Sánchez en va cometre un. La insòlita ofrena de roses en forma de bandera constitucional que atacava la memòria republicana dels que jeien a Montalban i a Cotlliure. No calia. Amb la reivindicació de l’exili n'hi havia prou. Un acte de dignitat institucional que arribava tard, massa tard, però que arribava. I va ser hipòcrita quan va recordar, amb aflicció, que "els ports no deixen atracar vaixells plens de persones malaltes i famolenques". ¡Però si fa gairebé dos mesos que l’Open Arms és al port de Barcelona sense poder sortir a salvar famolencs i malalts!

La infàmia és el tuit execrable de Toni Albà i la desmemòria és d’aquells que van xiular sense recordar que molts dels que van morir i van malviure a Argelers també lluitaven per la llibertat de Catalunya, per la "pàtria desada en un cofre", com deia Machado.