Cimera històrica al Vaticà

Aquest dijous comença a l’Aula Paolo VI del Vaticà una cimera històrica i inèdita que convoca 190 bisbes, presidents de conferències episcopals, cardenals, membres de la cúria i prelats orientals a un exercici de catarsi de l’Església catòlica davant de l’al·luvió de casos de pederàstia i abusos sexuals infantils que s’han fet públics, especialment en l’últim any. Escàndols recents que s’afegeixen a una llarga llista i que es concreten en les gairebé 4.000 víctimes a Alemanya des dels anys 40 o en les més de 1.000 a la diòcesi de Pennsilvània i, especialment, en la crisi desencadenada a Xile, amb la dimissió de tot l’episcopat. La convocatòria inaudita del papa Francesc també es produeix com a conseqüència de les acusacions que ell mateix va rebre per part de l’exnunci a Whashington d’encobrir els crims del cardenal Theodor McCarrick. Fa tan sols una setmana, aquest exprelat ha patit la pena més dura imposada mai a una autoritat eclesial: l’expulsió del sacerdoci.

La situació ha arribat a ser tan crítica que la cimera ha despertat un interès inusitat, tant que el mateix Pontífex ha intentat rebaixar les expectatives en el sentit de considerar que la xacra dels abusos no és només un problema de l’Església sinó de tota la societat. Tot i així, segons un dels organitzadors de la cimera, l’arquebisbe de Malta Charles Scicluna, "ha arribat el moment de la veritat per trencar amb l’'omertà' (el silenci)". En aquests tres dies es discutirà sobre la responsabilitat dels bisbes, sobre la rendició de comptes de la institució i sobre la transparència ineludible, amb el testimoni de víctimes que exposaran la seva experiència, però amb l’absència de notables ministres de l’Església que, com el cardenal O’Malley de Boston, fa anys que lluiten contra l’encobriment. La insòlita declaració conjunta de tots els ordes religiosos, masculins i femenins, reconeixent els pecats ("inclinem els nostres caps amb vergonya") dona una idea de la magnitud dels fets i de la necessitat de conèixer, per fi, una resposta ferma i contundent de l’Església. La cimera serà un fracàs si només serveix com un rentat d’imatge. És necessari exigir radicalitat, assumpció de la culpa i, com no pot ser menys, propòsit d’esmena. Una vegada per sempre, sense mitges tintes vaticanes.