El Japó encara un any crucial

Aquest any el Japó es juga el seu futur en tres fronts crucials. El diplomàtic, en què negocia un acord de pau amb Rússia pendent des de la segona guerra mundial i rep Xi Jinping per posar fi a l’hostilitat amb la Xina. L’intern; amb l’abdicació, per primera vegada en 200 anys, d’un emperador i el conseqüent ascens del príncep Naruhito al Tron del Crisantem. I el constitucional, amb l’afany de Shinzo Abe, que al novembre es convertirà en el primer ministre nipó més longeu de la història, a canviar l’article 9 de la Constitució pel qual el Japó “renuncia a la guerra” per resoldre les disputes internacionals. Les eleccions previstes al juliol per renovar la meitat del Senat planen sobre els tres fronts.  

El Partit Liberal Democràtic (PLD), que governa gairebé ininterrompudament des de la seva fundació el 1955, parteix com a favorit. Però modificar la Carta Magna, imposada el 1947 pels Estats Units, requereix una majoria de dos terços a les dues cambres. Abe els té ara, tot i que és possible que perdi alguns dels 65 senadors obtinguts en el gir electoral del 2012 que el va portar al Govern. Això enfonsaria el seu intent de reforma constitucional. Podria accelerar-la en el Legislatiu i convocar el necessari referèndum, però l’ala més conservadora del PLD no el recolzaria, perquè vol que la voluntària abdicació d’Akihito es produeixi sense alteracions polítiques. Tampoc ho farien els seus socis de Komeito, un partit budista i pacifista, que no arriscaria la pèrdua de vots en les eleccions municipals de mitjans d’abril per reformar l’article 9.

No sembla probable que es rendeixi un líder acostumat a fer salts al buit per continuar avançant. “Si Abe té una possibilitat de guanyar-se un lloc en la història és revisant la Constitució”, va dir al 'Japan Times' Yoshiaki Kobayashi, professor de Ciències Polítiques a la Universitat toquiota de Keio. Pot apostar per dissoldre la Dieta (Cambra baixa) i convocar alhora eleccions a les dues cambres, amb l’esperança que el vot de la baixa –que va guanyar l’octubre del 2017 per dos terços– arrossegui el del Senat.

La conservadora societat nipona veu la Dieta com l’òrgan des del qual el poder emana i no li agrada posar-lo en risc si la situació és estable i el Govern funciona. Per treure el Japó de la greu recessió econòmica en què es trobava des de l’esclat entre el 1990 i el 1992 de la bombolla financera i la immobiliària, el líder del PLD va idear l’‘Abenomics’, una política econòmica basada en una reforma estructural amb una injecció massiva de fons i estímuls fiscals. El resultat han sigut 74 mesos de creixement, el període més llarg d’expansió de l’economia japonesa des del 1945. Al gener l’atur va descendir al 2,4%, el seu nivell més baix en 26 anys.

Sous estancats malgrat la recuperació 

No obstant, de cara als comicis del Senat, el PLD tem un càstig dels votants al ser a prop la decisió d’apujar, al novembre, l’IVA des de l’actual 8% fins al 10%. Una de les promeses incomplertes d’Abe és que la millora de l’economia no ha suposat una millora dels salaris, que continuen estancats. Això frena el consum i impedeix que la inflació augmenti al 2%, xifra considerada clau per a un creixement sostingut en un país que ha lluitat durant més d’una dècada contra la deflació.

En el passat Fòrum Econòmic de Davos (Suïssa), Abe va assegurar que ja treballen el 67% de les japoneses. La promoció de la dona en el mercat laboral és una altra de les seves polítiques estrella ('womenomics') per impulsar l’economia, però, com que no va acompanyada de la conscienciació de l’home perquè participi en l’educació dels fills i en les tasques domèstiques, l’ascens de la dona es frena. Amb la societat més envellida del món i una de les legislacions d’immigració més restrictives, el Japó necessita desesperadament la integració plena de les seves dones per avançar, però, segons un informe de l’OCDE, les japoneses ocupen menys de l’1% dels llocs executius.   

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

En la cimera del G20, Abe vol presentar el pla que promou juntament amb la Keidanren (la federació empresarial) de Societat 5.0, una “societat superintel·ligent que no deixi ningú enrere”.  El projecte forma part de l’estratègia integrada d’innovació aprovada al juny, amb què Tòquio pretén plantar cara a Pequín i al seu pla tecnològic de Made in China 2025.

En aquesta cimera, la negociació amb Putin pot donar a Abe una raó de pes per dissoldre la Dieta i abordar la reforma Constitucional: demanar el suport dels ciutadans per firmar un acord de pau amb la recuperació de només dues de les quatre illes Kuriles ocupades el 1945.