Anar al contingut

Editorial

Viure en naus industrials abandonades

Condemnar a la invisibilitat persones sense recursos i atrapades en un laberint legal mai és una solució

Viure en naus industrials abandonades

Anna Mas Talens

Una cosa semblant a un sostre, això és tot el que ofereixen antigues fàbriques tèxtils abandonades del Vallès a persones sense recursos que viuen atrapades en un laberint legal sense sortides dignes. La majoria són migrants sense papers que, per no tenir la nacionalitat, no poden accedir al mercat laboral i que, per no tenir contracte, tampoc poden tramitar els seus papers. A més, per no haver sigut desnonats els ajuntaments tampoc poden fer molt més que ajudar-los amb el més bàsic. Amb prou feines uns vals de menjar i la possibilitat d’accedir als serveis d’entitats que els faciliten una dutxa i roba.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Es calcula que una trentena de persones viuen en aquestes condicions infrahumanes a Sabadell, el mateix passa a Terrassa. No només és un problema de salubritat, sinó que habitar aquests espais ruïnosos pot provocar accidents que posi en risc la seva vida. Caigudes o incendis que també són un perill per a l’entorn. La situació de marginalitat d’aquestes persones no deixa de retroalimentar-se per la incapacitat de les institucions. En el fons del problema hi ha una llei d’estrangeria que condueix a l’explotació o la delinqüència a milers de persones. Una font de conflictes socials que produeix recels dels veïns i que, a la fi, només serveix per alimentar el discurs de la por que escampa la ultradreta. Condemnar persones a la invisibilitat i al patiment mai és una solució, només és la prova de la incapacitat per anteposar la justícia social a la discriminació.