Junqueras s'enroca en la política

Oriol Junqueras, en la seva qualitat de vicepresident de la Generalitat quan es van produir els fets va ser el primer a declarar en el judici oral que se segueix al Tribunal Suprem.L’estratègia  de Junqueras va ser plenament coherent amb la que ha seguit el seu advocat, Andreu van den Eyden. Es va autoqualificar de "pres polític" i va llançar una diatriba sobre la inviolabilitat de les urnes i la supremacia de la legitimitat democràtica sobre la legalitat vigent a Catalunya emanada de la Constitució i de l’Estatut. Com que va respondre únicament a les preguntes del seu advocat, Junqueras va poder exposar els seus arguments amb comoditat, amb aquest to pedagògic que utilitzava habitualment al Parlament i amb la vista més posada en les imminents campanyes electorals que no en els magistrats que l’estan jutjant. La seva actitud de menyspreu cap a la Fiscalia i cap a les acusacions tindrà un cost. Augmentarà l’exigència sobre els arguments i les proves que podrien portar a reconsiderar la qualificació dels delictes sobre els quals respon que comporten penes d’entre 25 i 75 anys penes d’entre 25 i 75 anyssegons cada una de les parts. L’actitud en aquest judici de Junqueras no ha sigut en cap cas la que es podia esperar d’algú que com a electe vol i ha de col·laborar amb la justícia per establir la veritat dels fets. La seva càrrega contra la imparcialitat del tribunal i els drets vulnerats pot arribar a ser efectiva en última instància al Tribunal Europeu de Drets Humans, però el posa al peu dels cavalls d’una sentència per conspiració per a la rebel·lió en el millor dels casos. L’opció del líder d’Esquerra sembla, doncs, clara, arriscar la presó per arribar a la jurisdicció internacional.

La seva actitud va contrastar amb la que va tenir el segon membre del Govern que va declarar al Suprem, Joaquim Forn, que era en aquells dies conseller d’Interior i responsable polític delsMossos. Forn ha contestat a la Fiscalia i a l’Advocacia de l’Estat i només s’ha negat a respondre a Vox. El seu to ha sigut el de defensar en tot momentl’autonomia de la policia autonòmica per organitzar l’operació del’1-O  i ha reconegut que aquella consulta va ser il·legal i que la declaració unilateral d’independència no va ser efectiva. Tot això pot beneficiar-lo processalment, però està clar que el posa als peus dels cavalls de l’independentisme que es passa el dia buscant traïdors.