Oportunitat perduda

Tret d’una sorpresa majúscula, aquest dimecres s’iniciarà el compte enrere de les pròximes eleccions generals, a celebrar probablement aquesta primavera. Tot indica que Pedro Sánchez té presa la decisió de precipitar els comicisPedro Sánchez davant la impossibilitat material d’aprovar els pressupostospressupostos i de traçar juntament amb els grups independentistes un camí de diàleg transitable per a les dues parts, sense renúncies ideològiques ni imposicions al marge de la llei. En set anys de procés sobiranista, el primer intent d’encarrilar el conflicte català per vies negociades ha resultat erm.

Dues imatges simultànies il·lustren aquests dies el signe dels temps: en una pantalla, dotze polítics i activistes independentistes jutjats per uns delictes gravíssims al Tribunal Suprem; en l’altra, els portaveus d’ERC  i el PDECat al Congrés, donant l'estocada final al mandat de Sánchez de la mà de Ciutadans i el PP, sota el govern del qual es va instar el processament de l’anterior Govern de la Generalitat.

Perquè Pablo Casado compleixi la seva promesa d’aplicar un 155 molt més dur a Catalunya, acompanyant-lo de nous procediments penals, és una condició inexcusable la convocatòria d’eleccions. Doncs bé, l’independentisme es disposa a servir-l’hi amb safata a l’ajudar-lo a tombar els pressupostos del 2019, erigint-se en còmplice necessari de les seves futures desmesures.

Notícies relacionades

Sánchez posa rumb a les urnes al caure els Pressupostos

Pedro Sánchez torna a arremetre contra l'independentisme i les dretes per bloquejar els Pressupostos

Arriba a la seva fi l’etapa de desglaç amb la Generalitat afavorida per Sánchez, temptativa encertada, tot i que no es donessin les condicions per consolidar-la. Em tenen part de la culpa la debilitat parlamentària del PSOE, els recels dels seus barons i l’ansietat de la dreta per recobrar el poder. Però tots aquests esculls eren coneguts pel sobiranisme, que en comptes d’esquivar-los els ha explotat per dinamitar el diàleg.

PRAGMATISME I TRAÏCIÓ

L’impacte emocional del judici iniciat al Suprem, sumat a la guerra caïnita entre els partits i les picabaralles entre els polítics presos i els escapats, han fet perdre la batalla a les veus més assenyades en les files independentistes, on el pragmatisme encara és sinònim de traïció. Una oportunitat perduda que potser no es torni a presentar.