Dues mirades
Diferències adjectives
La manifestació de Madrid imposa un discurs per fer creure que tota Espanya és aquesta Espanya
fcasals46903202 thousands of demonstrators hold spanish flags during a prote190210123455 /
El #YoVoy, la manifestació que ha tingut lloc aquest diumenge a Madrid, "no és una protesta política", com han dit els responsables d’aquest autèntic despropòsit, sinó una marxa de camises negres sobre la capital (ai, a vegades em confonc de segle: perdó) per reivindicar la unitat pàtria.
Resulta que, segons l’última enquesta del CIS, més d’un 70% d’espanyols està més o menys a favor del diàleg i que només un 20% escàs pensa que s’ha d’aplicar "mano dura", que és la fórmula que el CIS va trobar per definir tot el que ja sabem. Aquesta manifestació, que no és una protesta política (l’espanyolitat, es veu, està per damunt de la política), sinó un moviment irat i rabiós dels bons espanyols (els "españoles de bien", com ha dit Casado) contra la fellonia i la traïdoria, no fa cas del que pensen la gran majoria dels espanyols sinó que imposa un discurs "per il·lustrar a l’opinió pública", és a dir, per fer creure que tota Espanya és aquesta Espanya.
Les cometes últimes estan extretes d’un editorial de l’'Abc' de desembre de 1935. S'hi diu, també, que en aquesta "batalla decisiva” sorgirà "l’ànima nacional, vibrant i disposada a tot” i que “la unió dels cabdills, l’elevació de propòsits, el valor cívic i la confiança al poble”, faran oblidar "les diferències adjectives”. Tot es comença a assemblar massa a la bogeria.
