Estimada Olga

Aquest dijous a la matinada  ha mort la meva filla Olga,  i així acaba el meu llibre "El teu nom és Olga". Gràcies a tots els lectors que sempre m'heu fet companyia.

«A vegades penso que potser no ho desitjo, i és una idea a la qual no vull donar gaires voltes. Et tinc com una mena d'àngel que ha comparegut no sé com en la nostra vida, i em sembla coherent que qualsevol dia ens abandonis també imprevistament, i ens quedi el teu record com el gran misteri de la teva existència.

És ridícul, dir-te "una mena d'àngel"? Volia dir que no m'has estat mai un pes feixuc. Ben al contrari, tu has estat, i ets, una bandera neta en el mar de les meves contradiccions. La teva mort no seria, doncs, "treure'm un pes de sobre", sinó arrencar-me la mica de llum que no m'ha fallat mai. És clar que podria viure sense tu, però no sé imaginar-m'ho.

Són les últimes ratlles que t'escric, estimada Olga. Cada dia t'he adreçat una carta, sovint de matinada, quan tothom dormia i tu també. M'ha agradat tancar-me al petit despatx, sentir el silenci, escriure seguit i sense rellegir res. Ho feia amb una estranya pressa, com qui treu enfora un text indispensable i urgent, i no sé ben bé si redactava un testament o una partida de naixement de vida.

Ja està fet, i ara -com sol passar-me amb tot el que he escrit- ho oblidaré ben aviat.

Vindran noves feines, noves preocupacions, nous llibres. I un dia m'avisaràs: "Fan futbol a la tele". I anirem a dinar a la pizzeria, on et diran 'signorella', i et tornaràs a trencar les ulleres i es veurà millor, aleshores, la teva cara de gatet. I no acabarem de trobar-te mai les plantilles ideals i qualsevol dia, dins el cotxe, cantarem com fa tants anys la 'picolissima serenata'. La que "es pot cantar amb un fil de veu", un 'fil di voce'.

Notícies relacionades

Mor la filla de Josep Maria Espinàs, protagonista del llibre 'El teu nom és Olga'

Naturgy: no tots els fons són iguals

Amb el teu fil de veu hem entonat, estimada Olga, el cant de la vida.

Petons, com sempre, fins a deu. Així, mentre jo et feia els deu petons, aprenies a comptar. I tu sempre has volgut correspondre'm -bromista i tendra- fent-me'n onze. Gràcies per tot, estimada Olga».