Masclisme a la RAE

Massa testosterona

Només 11 dones han format part de l'Acadèmia en els seus tres segles d'història

1
Es llegeix en minuts
ealos37527137 fachada de la real academia espa ola foto rae171005202714

ealos37527137 fachada de la real academia espa ola foto rae171005202714

Aquests dies deia Pedro Sánchez que a la oposició espanyola hi ha massa testosterona. És a dir, massa homes. I, cal suposar, poques dones. Ai, president, si només fos a la oposició!

S’acompleixen 50 anys de l’ingrés de Carmen Conde a la Real Academia de la Lengua Española. Aquesta poeta, narradora, assagista i activista cultural va ser la primera dona d’entrar a la institució des de la seva fundació l’any 1713. Va ocupar la butaca K des del 28 de gener de 1979 fins la seva mort el 1988. En el seu discurs d’ingrés va recordar Maria Moliner, Gertrudis Gómez de Avellaneda o Emilia Pardo Bazán, totes dones que van defensar amb les urpes el seu dret a ocupar un lloc al costat dels seus col·legues mascles i a qui se’ls va negar aquest dret amb arguments idiotes. Juan Valera fins i tot va publicar amb pseudònim un libel contra Pardo Bazán, titulat Les dones i les acadèmies, on es burlava de les seves pretensions. Alguns dels seus arguments eren tan poc intel·lectuals com que a l’Acadèmia no hi havia lavabos per a dones. Pardo Bazán, emprenyada i poca amiga de callar, va respondre tot posant-se a l’altura del seu atacant: «Si el problema és que les reunions dels dijous vostès les passen explicant acudits verds, li he de dir que jo també en sé uns quants.» No va servir de res, esclar. La testosterona atrau més testosterona.

Notícies relacionades

Un cop vaig preguntar-li sobre això a Ana Maria Matute —la segona inquilina de la butaca K. «No penso parlar del masclisme de l’Acadèmia», va contestar. Tampoc en parla Carme Riera, qui en alguna entrevista ha negat la misogínia de la casa, tot fent veure que els acadèmics són feministes perquè això és el més raonable en una institució abocada a la renovació (del llenguatge, en aquest cas).

Això últim és cert. Ara podem escriure coses com «amigovio», «cederrón», «selfi» o «compostar» però l’aportació de les només 11 dones que han format part de l’Acadèmia en els seus tres segles d’història sembla reduïda a la incorporació al diccionari de la paraula «pinqui». Jo sí penso que n’hem de parlar. I fer-hi alguna cosa. Incorporar acadèmiques. Que la directora sigui una dona. Abans de 300 anys, si pot ser.