Anar al contingut

Estratègia independentista

El judici i la cartografia

GABRIEL BOUYS

El judici i la cartografia

Sílvia Cóppulo

La Crida té vocació de fer història; és un instrument per a un moment excepcional, que desapareixerà un cop aconsegueixi el seu objectiu. El PDECat ha de continuar, em diu Rull

Darrere dels vidres, a la presó, he escoltat els líders independentistes parlar clar; reflexionen sense el politiqueig diari i l’altaveu eixordador de les xarxes. Se saben fora de la primera línia executiva política. El mínim, una inhabilitació. Aquí va una instantània: No sabíem què hi havia darrere del mur, em descobria fa uns dies l’en altre temps conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull. L’1-O i el 27 van servir per traçar la cartografia. Mai ens havíem imaginat una repressió tan gran per part de l’Estat. També crèiem que Europa ens ajudaria, tot i que la sorpresa ha sigut la reacció dels tribunals de països tan democràtics com Alemanya, Bèlgica, Escòcia o Suïssa. Ens falta la sentència. Fonamental perquè altres líders independentistes tracin la nova estratègia. Ha sigut positiu; tenim la cartografia, afirmava quan ja estava a punt que se l’emportessin per poder explicar la seva veritat al Tribunal Suprem. L’egarenc afegia que una sentència condemnatòria preocuparia la Unió Europea, perquè obriria la porta a la retallada de drets i llibertats fonamentals, i abonar el camp a l’extrema dreta. Aquí hi hauria la paradoxa: la debilitat de l’Estat provoca que es debiliti el seu nivell democràtic.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El campió de ping-pong d’Estremera i Lledoners es mostrava enamorat de la Catalunya que han aixecat els governs de CiU i els dos tripartits. (Inaudit sentir un convergent de tota la vida parlar bé dels governs de Pasqual Maragall i José Montilla). Un país avançat i creatiu, suma també del municipalisme. Per això, explicava, el 155 va afectar poc la seva conselleria. A Madrid els sona a xinès l’economia circular o el cicle de l’aigua.  Estem a anys llum, conclou.

¿La Crida? Té vocació de fer història; és un instrument per a un moment excepcional, que desapareixerà un cop aconsegueixi el seu objectiu. El PDECat ha de continuar, assegurava Rull. Sorpresa, vaig preguntar per l’objectiu que justifica "transitòriament" la Crida. Aconseguir la independència, em va respondre l’exconseller. Per continuar a la presó i voler transformar políticament el teu país, s’ha de ser necessàriament optimista.