Editorial

Màxima tensió a Veneçuela

El volàtil clima al país pot desembocar en un enfrontament que tothom, dins i fora, hauria d'evitar

2
Es llegeix en minuts
jcarbo46674021 guaido venezuela190123202727

jcarbo46674021 guaido venezuela190123202727 / FEDERICO PARRA

La convulsa situació política de Veneçuela va fer ahir un salt cap a la fractura total del país que pot acabar en un enfrontament civil, al qual pot contribuir la gravíssima decisió de Donald Trump de reconèixer, sense pensar-s’ho dues vegades, Juan Guaidó, el president de l’Assemblea Nacional, que ahir es va autoproclamar "president interí" a Caracas. L’anunci de Guaidó i el precipitat reconeixement fet pel president dels Estats Units es va produir mentre desenes de milers de veneçolans organitzats a partir d’assemblees veïnals es manifestaven a diverses ciutats del país contra Nicolás Maduro per forçar la seva sortida del poderNicolás Maduro.

L’hereu d’Hugo Chávez havia pres possessió per a un segon mandat presidencial el 10 de gener enmig de serioses acusacions de frau electoral i sense disfrutar del reconeixement internacional, posant en evidència el seu aïllament. Al clima d’enfrontament viscut en les últimes hores a Veneçuela s’hi ha de sumar l’aixecament d’un grup de militars fa tres dies, aviat sufocat. Al precipitat missatge de Trump va seguir una cascada de reconeixements d’altres països americans.

Maduro ha sumit Veneçuela en un estat tal de ruïna econòmica que dos milions i mig de ciutadans en tres anys s’han vist empesos a sortir del país a la recerca d’un horitzó millor. La fallida del país, més punyent encara perquè disposa d’una riquesa enorme amb el petroli, es resumeix en una xifra, la del’índex d’inflació previst per a aquest any, situat en els estratosfèrics 10 milions per cent.

Era obvi que la situació en una Veneçuela empobrida, amb un incompetent Maduro al capdavant i els dirigents de l’oposició a la presó, era insostenible. També ho era que es necessitava recolzament i acompanyament a la recerca d’una sortida. Diversos esforços internacionals, duts a terme amb escassa convicció o amb visions partidistes, com va passar amb la mediació de José Luis Rodríguez Zapatero, que va acabar avalant les tesis bolivarianes, no van donar cap resultat. Tampoc la Unió Europea hi va manifestar excessiu interès quan a l’octubre un grup de països encapçalats per Espanya van demanar que s’hi impulsés el diàleg. Ara, després del que va passar dimecres a Caracas i el reconeixement del president interí encapçalat per Trump, pot ser que aquests bons desitjos arribin massa tard. El volàtil clima pot desembocar en un enfrontament que tothom, dins i fora de Veneçuela, hauria d’evitar.