Anar al contingut

Peccata minuta

Els extremenys es toquen

Juan Antonio Ruiz

Els extremenys es toquen

Joan Ollé

Càceres i Barcelona serien una mica més a prop si els mitjans públics fossin obligats a programar persones intel·ligents i independents

La proposta del Partit Socialista d’Extremadura –en perfecta sintonia andalusa amb elPPCiutadans i Vox– d’instal·lar a Catalunya un 155 perpetu, tornar el retrat del cap de l’Estat i la llengua única a les aules i refundar Catalunya Ràdio i TV-3 encarregant els 'prime times’ a Pepe Bono, ve a demostrar una vegada més que la pell de toro no és una, sinó que està teixida amb pelatges de diferents animals. No només Miquel Iceta ha alçat la seva reflexiva veu titllant d’injusta, inoportuna i gens elegant la bravata, sinó que el cordovès en persona José Montilla, al costat d’altres més o menys honorables expresidents, ha subscrit, per mediació de Rafael Ribó, el nostre Síndic de Greuges, un comunicat en el qual sol·liciten que els presos independentistes siguin excarcerats abans del judici del Tribunal Suprem, procurant-los, si és necessari, mesures alternatives a la presó preventiva. Seria altament ingenu jutjar la firma de Montilla com a brindis al sol o vers solt sense endevinar darrere d’aquesta, amb un peu a cada vora de l’Ebre, un plàcet monclovita. Espanyolet que vens al món, un dels dos PSOE...

Si Espanya és un 'patchwork', també en cada partit, malgrat la castradora disciplina de vot, hi ha afiliats i càrrecs més estàtics o dinàmics que d’altres, tot i que l’actual i general curtesa de mires dels nostres governants els convidi a tancar-se en el més fosc i ‘analfabèstia’ de si mateixos, repetint florides consignes darrere de les quals només hi ha fum brut que no produeixen en l’audiència cap altre efecte que un buit entusiasme de crit, himne i bandera.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Recollint la proposta dels extremats extremenys, encara la portaria més lluny pel que fa als mitjans de comunicació públics d’aquí i d’allà, obligant-los per decret a programar persones intel·ligents i independents (els savis acostumen a ser-ho) en hores de gran audiència. ¿On són?, em preguntaran vostès, i jo els respondré que suposo que amagats darrere de la vergonya del que passa. Proposo, per exemple, a algú ja citat en aquest article, Ribó, que, per sobre dels seus credos, ha sabut constituir-se en àrbitre entre uns i d’altres i defensor dels molts pobles que conté la paraula 'poble'. I, ja que últimament hi ha hagut significatius canvis en el programa de TV-3 Preguntes Freqüents, ¿perquè no anar una mica més enllà i substituir el gal·linaci soliloqui setmanal de Pilar Rahola per la presència d’Iñaki Gabilondo, sempre que aquest fos, al seu torn, fitxat per Canal Extremadura TV? Estic convençut que en poques setmanes Càceres i Barcelona estarien una mica més a prop.

PS: 'Els extremenys es toquen’ és una “opereta en tres actes però sense música” de Pedro Muñoz Seca i Pedro Pérez Fernández.