Anar al contingut

ANÀLISI

Distensió en potència, amb brots bipolars

JORDI COTRINA

Distensió en potència, amb brots bipolars

Enric Hernàndez

Tard o d'hora l'independentisme haurà d'elegir: o abraçar el pragmatisme a la recerca d'una sortida política o seguir atiant les masses

Els tambors de guerra retronaven en les tertúlies de la cosa i en la pàtria digital. L’arrest temporal i sense ordre judicial de dos alcaldes de la CUP i d’altres investigats per bloquejar l’AVE a Girona l’1-O, una decisió policial antiestètica i evitable, però ajustada a la llei, presagiava que la trobada de la Moncloa acabaria amb una monumental topada. La "repressió" que l’Estat exerceix contra l’independentisme no cessa amb el Govern del PSOE, s’esgargamellaven alguns. I aleshores es va obrir la muntanya... i va parir un ratolí.

La cita de la vicepresidenta Carmen Calvo amb el seu homòleg Pere Aragonès i la consellera Elsa Artadi, partit de tornada de la cimera que Pedro Sánchez i Quim Torra van celebrar al desembre a Pedralbes, lluny d’estripar les cartes, les ha permès ordenar. Les dues parts se citen a una altra reunió bilateral, la pròxima setmana a Barcelona, per analitzar "una proposta política sobre el futur de Catalunya", i habiliten en paral·lel una taula de partits amb el mateix propòsit.

Poca cosa, diran les hordes hiperventilades, sense tenir en compte que, només 72 hores abans, Carles Puigdemont havia condicionat el recolzament independentista a la tramitació dels Pressupostos de l’Estat, justament, a la creació de dues taules de diàleg: una sobre les inversions a Catalunya i una altra sobre el conflicte català, amb observadors "neutrals". Figura, aquesta última, que bé podrien encarnar Podem o els comuns

Més senyals. Per mediació del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, tots els expresidents de la Generalitat i del Parlament han subscrit un comunicat en què sol·liciten que els presos independentistes siguin excarcerats abans del judici del Tribunal Suprem i si és necessari procurant-los "mesures alternatives a la presó preventiva en centre penitenciari". La carta porta la rúbrica d’un polític tan poc sospitós com el senador José Montilla, cosa que constitueix, per si mateixa, un gest explícit del Govern socialista, per persona interposada.   

UN ESCENARI DUAL

Així, arribarem a la vista oral del Suprem amb un escenari dual: d’una banda, l’independentisme abocat en la mobilització de carrer i en l’agitació mediàtica per presentar els processats com a víctimes d’un judici polític, sense garanties processals i amb la seva sentència condemnatòria ja redactada; i de l’altra, el Govern independentista explorant una sortida política al conflicte català amb el Govern d’un Estat que qualifica d’"autoritari" i qui sap si fins i tot aprovant-li els Pressupostos, com defensa majoritàriament la cúpula del PDECat.

És digne d’elogi que, malgrat les enganyifes de Torra i les interferències de Waterloo, les ments pensants del sobiranisme virin cap a la moderació i apostin per l’estabilitat, tant a Catalunya com en el conjunt d’Espanya, a l’espera que les sentències del procés no crespin més els ànims. Però també convindria que modulessin els brots bipolars que els mouen a atiar les masses al matí i fer política realista a la tarda. Algun dia s’haurà d’elegir.