Anar al contingut

REUNIÓ A MADRID

Govern central i Generalitat acorden crear dues taules de diàleg sobre Catalunya

En un comunicat conjunt, anuncien que estudiaran dos espais de diàleg: entre institucions i entre partits

L'acord arriba després d'una reunió de tres hores entre la vicepresidenta Calvo, i els consellers Aragonès i Artadi

Juan Ruiz / Fidel Masreal / Madrid / Barcelona

Govern central i Generalitat acorden crear dues taules de diàleg sobre Catalunya

JORDI COTRINA

Cada petit avenç en el camí del diàleg entre el Govern del PSOE i el Govern independentista de Quim Torra ve precedit de complicats exercicis d’equilibrisme en les dues parts. I després de l’avenç, els desmentiments, els matisos i els malentesos acaben per llançar aigua al vi una vegada i una altra. Aquest dijous, després de tres hores de reunió a Madrid entre la vicepresidenta Carmen Calvo, el seu homòleg Pere Aragonès i la titular de Presidència Elsa Artadi, s’emetia un comunicat breu, però esperançador, en termes de negociació. Pocs minuts després, una part i l’altra feien interpretacions diferents d’una de les dues taules a desenvolupar, la de partits polítics, i la desconfiança tornava a instal·lar-se en el clima, a l’espera d’una nova cita la setmana que ve a Barcelona.

El context immediat que precedia la cita d’aquest dijous no era positiu. Aquest dimecres les 16 detencions d’independentistes –entre ells, dos alcaldes– sense ordre judicial, segons el TSJC, havien enrarit l’ambient. No en va, dues hores i mitja abans d’entrar a la reunió a Madrid, el Govern emetia un comunicat en què anunciava la interposició d’una denúncia per detenció il·legal contra el Cos Nacional de Policia. Els missatges de l’independentisme més pactista, entre aquests, el del diputat a Madrid Carles Campuzano, eren clars: l’actuació policial –desproporcionada segons el criteri de diversos juristes– perjudicava les aspiracions d’un acord entre l’independentisme i el Govern espanyol per tramitar inicialment els Pressupostos Generals de l’Estat. Durant tot el dimecres, els missatges del president Torra –un nebot seu va estar entre els detinguts– i de tots els dirigents del sobiranisme havien sigut contundents. A primera hora del matí, a TV-3, el president del Parlament, Roger Torrent, denunciava una "vulneració flagrant de drets i llibertats" i demanava "perseguir" l’actuació judicial. "Hauria fet el mateix", va afirmar respecte a la plantada dels grups independentistes a les sessions parlamentàries de dimecres.

Així donava inici la reunió a Madrid, que arribava 72 hores després que l’expresident Carles Puigdemont posés una condició clara per a una possible tramitació dels comptes de l’Estat: una taula de negociació sobre el conflicte català amb la presència d’algun observador "neutral". Això, acompanyat d’una taula de verificació de les promeses del text pressupostari.

No obstant, després de tres hores de reunió, arribava un comunicat conjunt, en què es parla de mecanismes per vehicular "una proposta política sobre el futur de Catalunya” i per fer-ho "es valora la possibilitat d’establir dos espais de diàleg diferenciats: un, entre Governs a partir de la comissió bilateral Estat-Generalitat, i un altre, entre partits, encara per concretar".

Immediatament després, la versió del Govern espanyol és que la taula de partits és la que es va inaugurar al Palau de la Generalitat, a instàncies del PSC, amb el Govern català , els independentistes –tret de la CUP–, els socialistes catalans i els comuns. Però el Govern català no va dissimular el seu enuig per aquesta interpretació del comunicat i va afirmar que la taula de partits consisteix en tot cas en una plataforma en la qual hi hagi el PSOE, els independentistes i els partits estatals que hi vulguin participar. Per exemple, Podem. És més, la formació de Pablo Iglesias podria jugar el paper de mitjancer "neutral" que reclamava Puigdemont. En qualsevol cas, insistien a la Generalitat que durant la reunió havia quedat clar que al parlar de partits es referien al PSOE, al nivell estatal. En canvi, fonts del Govern espanyol afirmaven que la taula la formarien partits catalans, que així ha quedat clar en la reunió i que això va en la línia del que ha plantejat reiteradament Pedro Sánchez a favor d’un diàleg entre catalans.

En paral·lel, al Govern de Sánchez tampoc li feia gràcia que, al marge del comunicat conjunt, la Generalitat expliqués que una part inicial de la trobada d’aquest dijous es dediqués a la qüestió dels detinguts dimecres a Girona. No va agrada que s’informés sobre això, segons el Govern català, i que es detallés que Calvo havia al·legat que l’actuació de la policia tenia a veure amb el Consell General del Poder Judicial i no amb el Ministeri de l’Interior. Paral·lelament, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, afirmava que els agents policials havien actuat per mandat judicial. El Govern català afirmava que aquestes justificacions no eren acceptables i insistia a demanar més explicacions i la compareixença al Parlament de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

"Wait and see" i Barcelona serà clau

En aquest context, el missatge des de presidència de la Generalitat era de "wait and see" (esperar i veure), recordant que la condició bàsica per a tramitar eventualment els Pressupostos de l’Estat és, sí, una taula de diàleg, però que inclogui específicament la qüestió del dret d’autodeterminació.

Fonts del Govern apuntaven aquest dijous que la pròxima reunió a alt nivell fixada per a la pròxima setmana a Barcelona ja ha de ser determinant de cara a la posició sobre els Pressupostos de l’Estat. Tot això en un context de tensió interna i externa. Interna, perquè és conegut que en la postconvergència hi ha opinions clarament partidàries de propiciar la tramitació dels Pressupostos. En aquest sentit, segons fonts coneixedores de la reunió d’aquest dilluns a Waterloo, l’expresident Carles Puigdemont va ser molt receptiu a totes les sensibilitats existents en el si del partit. I externa, perquè al PP i a Ciudadaons els va faltar temps aquest dijous per atacar el Govern. Ciutadans va atacar la reunió en si mateixa. I el secretari general dels populars, Teodoro García Egea, va comparar el que segons el seu parer ha sigut la transparència dels pactes amb Vox a Andalusia, amb l’"acord ocult" de l’Executiu amb Catalunya, que seria "una covardia i una traïció a Espanya". "Que tingui la valentia de posar-ho per escrit. Nosaltres hem sigut valents i ho hem posat per escrit", va afirmar Egea.