Anar al contingut

Fenomen mundial

L'epidèmia de l'ordre

L'epidèmia de l'ordre

Care Santos

És probable que Marie Kondo, tan riallera, tan inquietantment artificial, no hagi experimentat mai la felicitat d'estar envoltada de llibres

És una epidèmia de la que ningú se’n salva, ni al món real ni a les xarxes: els meus amics vessen sobre el llit tota la roba dels armaris i s’acomiaden una per una de les seves samarretes, tot donant-los les gràcies per haver-los permès portar-les. Es pregunten si les seves calces, pantalons o mitjons de ratlles els fan feliços. Omplen bosses gegants d’escombraries amb peces de roba que trobaran a faltar d’aquí pocs dies. Fan fotos dels seus calaixos endreçats 'per categories' i les pugen a Instagram.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tot és culpa de la japonesa Marie Kondo, la nova gurú de l’ordre mundial, i de la sèrie de vuit capítols que ha portat a Netflix les lliçons que ja va donar a conèixer en dos llibres supervendes. No és que la noia sigui una llumenera: és que ha exportat a Occident les idees tradicionals japoneses d’ordre, harmonia, neteja i austeritat que són la base de la convivència entre els nipons. És una manifestació més de la ridícula nipofília que envaeix aquesta part del món. Comprensible en quant la japonesa és una cultura enlluernadora, però ridícula igualment. L’ordre, vaticino, durarà poc. Parlo per experiència: jo ja vaig seguir el mètode Kondo fa mesos, quan va sortir el llibre. Després vaig trobar a faltar coses que havia llançat amb molta convicció i vaig retornar als meus vells costums (és a dir, al caos moderat que m’acompanya des de sempre).

Amb el llibre va passar-me com amb la sèrie. Vaig engegar l’autora a la merda després del capítol en que m’ordenava desprendre’m de la meva biblioteca i quedar-me només amb 30 llibres. Havia de preguntar a cada volum si em fa feliç. La possibilitat que em faci feliç envoltar-me dels vuit mil volums (perfectament col·locats alfabèticament) no es preveia. És probable que la senyora Kondo, tan riallera, d’una artificialitat tan inquietant, no hagi sentit mai aquesta mena de felicitat. Cal recordar que el Japó és fascinant, sí, però també és un dels països amb més suïcidis del món. Potser no tot depèn de l’ordre i la neteja.

Temes: Netflix Llibres