Despropòsits

Quants despropòsits en només uns dies. Quina malaptesa la de Carlos Vermut en les seves declaracions, quina falta de sensibilitat, quina estúpida superioritat. Noies: fugiu de qualsevol home que us proposi pujar al seu pis per comentar una de les seves obres. Quin cretí petulant. La qual cosa, per cert, no evita que aquest talòs sigui un dels directors i guionistes més brillants de l’actual cine independent espanyol, un home capaç de crear històries que commouen, éssers imaginaris que semblen respirar i que emocionen els qui els coneixen. I en la intimitat del seu apartament, ja veuen, és un matusser que creu que una noia vol cardar amb ell perquè s’ha assegut al seu sofà.

No m’escandalitza en absolut que Vermut es trobi a si mateix fascinant (n’hi ha tants com ell que són ja un lloc comú), però sí que menyspreï altres persones, que es permeti aquestes arrencades de cinisme i supèrbia que denuncien les seves parelles sexuals. Tampoc m’espanta que a algú li agradi el sexe dur, però sí que l’imposi a les seves parelles sense preguntar, donant per fetes coses que mai poden ser-ho. Em decep profundament que hi hagi homes nascuts en els 80 capaços de prometre feina a algú a canvi de favors sexuals, com si els temps que corren no li haguessin ensenyat res, com si visqués diverses dècades enrere. Diguin-me idealista, però jo voldria que qui ostenta un lloc amb visibilitat donés exemple a d’altres. També que els creadors el treball dels quals admiro fossin també admirables en l’àmbit personal. Potser jo també habito un món de ficció.

Tot i que en tot això hi ha massa coses que no entenc. No entenc, per exemple, la reincidència de les dones que, malgrat sentir-se vexades i maltractades, tornen amb el seu abusador. ¿Per por? Qui sap. ¿Potser elles, com la protagonista d’una d’ibèrica 50 ombres de Grey, creien que el seu amor redimiria el traumatitzat abusador? ¿O es tractava d’exercir el més ràpid possible el canvi més antic que existeix: sexe a canvi de favors? Potser aquí cal reconèixer una veritat també evident: que la innocència en ocasions pugui ser interessada.

Notícies relacionades

"Vaig pagar el que tocava pagar"

Les residències denuncien l’oblit en el qual van viure la jornada de dilluns

Però encara entenc menys tot aquest cor de persones assabentades de l’assumpte que fa anys que calle. Ara murmuren a les xarxes i en la premsa. Ja se sabia, diuen. Això ha passat i continua passant, tothom estava al corrent de les pràctiques d’aquest individu. Però n’hi ha més com ell, noms molt més protegits per la indústria, que no sortiran a la llum perquè saben com evitar-ho. Llavors, ¿de què serveix tot això? ¿Qui beneficia l’atac i demolició d’una sola persona, mentre que moltes d’altres queden indemnes? Com en les pel·lícules de detectius, potser ens hauríem de preguntar qui beneficia la defenestració de Carlos Vermut. Qui caldria defenestrar perquè tota la indústria sortís guanyant.

Protegim les víctimes. Denunciem la violència en qualsevol àmbit, amb rotunditat. Posem-nos del costat del feble, de l’abusat, de l’utilitzat. Però sisplau, no fem l’idiota.