10 d’abr 2020

Anar al contingut

Salut pública i qualitat de vida

Coneixement per a l'acció en salut

Coneixement per a l'acció en salut

Carme Borrell

Tres dècades d'informes de salut a Barcelona com a eina de rendiment de comptes

Actualment, gairebé tres quartes parts de la població europea viu en àrees urbanes, i per això les ciutats tenen un paper important en la qualitat de vida de les persones. Algunes de les característiques de les àrees urbanes són la densitat i la diversitat de població que hi viu, la important quantitat de serveis i infraestructures que contenen, l’allotjar organitzacions comunitàries i veïnals, i, finalment, la presència de desigualtats econòmiques, evidenciades en la segregació dels barris en funció del nivell de renda. Mentrestant, una de les funcions essencials de la salut pública és conèixer l’estat de salut de la població i els factors que la condicionen. Al segle XIX, Edwin Chadwick, del Regne Unit, va establir les bases de la salut pública i va fomentar l’elaboració d’informes per conèixer la salut de la població. Així, els informes de salut recullen, organitzen i difonen dades i informació sobre l’estat de salut, les malalties i els seus determinants en una població definida i, per tant, reuneixen característiques claus per a la planificació. 

Barcelona, sobretot a través de l’antiga Gaceta Sanitaria de Barcelona, disposava d’estadístiques  relacionades amb la salut des del segle XIX.  Però, a més, després de la recuperació de la democràcia a finals dels anys 70 i primers dels 80, va ser Joan Clos,  llavors regidor de sanitat, qui va impulsar la realització de l’Informe de Salut de Barcelona documentant la situació de la ciutat i posant de manifest els factors relacionats amb ella. Aquest informe es fa des del 1984 cada any i actualment, després de més de tres dècades, podem afirmar que s’ha consolidat i s’ha convertit en una eina de coneixement pionera pel que es refereix a la salut pública catalana i estatal.

La repercussió de l’informe

L’informe és un mitjà de rendiment de comptes davant les persones polítiques electes i la ciutadania. Es presenta anualment al Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, perquè les persones representants dels partits polítics puguin donar la seva opinió i fer-hi aportacions. D’altra banda, l’informe es difon en els mitjans de comunicació per mitjà d’una roda de premsa, cosa que deriva en una àmplia difusió a les xarxes i plataformes de tota mena. A més, el document íntegre es distribueix a través del lloc web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), de les seves xarxes socials i també en format paper, a professionals de la salut pública i dels serveis sanitaris, mitjans, biblioteques especialitzades, entitats, associacions, etcètera.

La finalitat de tot això és que la informació que s’inclou en l’informe serveixi de base per establir intervencions de salut a la ciutat que es reflecteixen tant en el Pla d’Acció Municipal com en el Pla de Salut de Barcelona. A més, l’informe és útil en processos de participació i priorització veïnal, en debats de la ciutadania, en anàlisi de fenòmens emergents, o per tenir una visió de la salut segons els diferents barris.

Algunes dades de salut de Barcelona

L’últim informe, presentat a finals del 2018, ens mostra la situació actual. Assenyalaré tres exemples d’evolució positiva, començant amb l’esperança de vida al néixer, que assoleix els valors més alts de la història, 81,2 anys en els homes i 86,9 anys en les dones. A més, l’informe apunta a una lleugera disminució de les desigualtats detectades en esperança de vida entre els barris amb més i menys nivell de renda de la ciutat. Un altre exemple a contemplar és la de la taxa d’embarassos juvenils, que s’han reduït pràcticament a la meitat en el conjunt de Barcelona en els últims 10 anys.

D’altra banda, convé exposar que les infeccions de transmissió sexual, sobretot en homes que han tingut relacions sexuals amb altres homes, tendeixen a augmentar, tot i que ho fan amb menys intensitat que en anys anteriors. També s’han incrementat alguns dels contaminants de l’aire, que tenen repercussions en la salut de la ciutadania; així, el 2017 s’estima que van morir un total de 354 persones a Barcelona per causes relacionades amb un excés de partícules contaminants petites, les que denominem PM2,5.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Tots aquests resultats són exemples de la informació que s’obté amb els informes, un coneixement que resulta transcendental per establir les prioritats d’acció política a la ciutat, a la recerca d’una millor salut i qualitat de vida en la col·lectivitat.