Anar al contingut

Editorial

Derrota aclaparadora de May pel 'brexit'

La clatellada del Parlament britànic a la primera ministra agreuja la crisi més gran que plana sobre el país amb danys col·laterals a la Unió Europea

Derrota aclaparadora de May pel 'brexit'

No són gaires les jornades històriques al Parlament britànic, però la d’aquest dimarts ho va ser. L’aclaparadora derrota patida per la primera ministra, Theresa May, i el seu pla per al 'brexit' negociat amb Brussel·les durant gairebé dos anys, ha sumit el Regne Unit en una situació de desconcert polític que tindrà demà una primera etapa en la moció de confiança presentada per l’oposició laborista, que podria desembocar en una convocatòria electoral anticipada. La carta enviada a última hora de dilluns pels presidents de la Comissió i del Consell Europeu, Jean-Claude Juncker i Donald Tusk, reiterant que el mecanisme de salvaguarda per evitar el retorn d’una frontera física a Irlanda del Nord serà temporal, ha servit de poc. La sort ja estava tirada. El que no s’esperava era la magnitud de la derrota, la més gran patida per un Govern britànic en un segle.

Si salva la moció de confiança, May podria tornar a Brussel·les a la recerca d’una escletxa que li permeti presentar-se de nou davant del Parlament de Westminster amb un acord que pugui ser aprovat. No obstant, no és la Unió Europea qui ha de tenir un pla alternatiu. És Londres, i no sembla que un pla B pugui ser molt diferent del pla A rebutjat, i menys donada la dimensió del vot contrari. Més aviat sembla que l’acord presentat per a l’aprovació dels diputats és en una via morta.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En la cerimònia de la confusió que es va consumar a Westminster, els diputats van dir clarament el que no volen. El problema és que no se sap el que volen perquè el vot contrari al ‘pla May’ era de diferents colors, des del dels qui volen seguir a la Unió Europea als que volen sortir-ne sí o sí, fins i tot sense acord. I entre una i altra actitud hi ha un ventall d’opcions.

En aquests moments de consternació, convé recordar un absent en la històrica jornada d’aquest dimarts, David Cameron, l’home que per motius de política interna del seu partit va convocar el referèndum amb extraordinària lleugeresa. Donant per fet que no guanyaria el ‘brexit’, pensava apaivagar així les veus del sector més euroescèptic, que no deixaven d’assetjar-lo. El resultat d’aquell pèssim càlcul polític és avui la crisi més gran que plana sobre el Regne Unit amb greus danys col·laterals a la Unió Europea. Una altra lliçó, aquesta en positiu, de la jornada és la qualitat del debat parlamentari. Envejable.