Flors i camions

Sempre resulta divertit portar les coses a l’extrem. Fem-ho amb les tradicionals preferències estètiques d’homes i dones. Fixeu-vos que he escrit 'tradicionals’, no reals. Per exemple, sempre s’ha dit que a les noies els agrada el rosa, les flors, les joies elegants, les teles suaus i, en general, tot el que es pot considerar delicat. En canvi, als nois els agraden els camions, els tubs d’escapament, les baralles i els potents xuts de pilota; és a dir, aquelles coses dures i fermes, no adornades amb subtileses.

No sé a vostès, però a mi aquest fet sempre m’ha generat un conflicte, una contradicció difícil de resoldre. Perquè, si fos cert que a les noies els agrada el que és delicat, ¿com és possible que també els agradin els homes, que en teoria no són gens delicats? I si als nois els agrada el que és rude, ¿per què, doncs, els encanten les dones, que se’ns diu que de rudes no en tenen res?

La lògica de les preferències

Seguint la classificació convencional de gustos masculins i femenins, la conclusió a la qual hauríem d’arribar és que cada ésser humà hauria de sentir atracció només pel seu propi sexe. Si ets home i t’agrada l’univers del que és robust, no t’haurien d’agradar les dones, que en principi no són gens robustes. La lògica de les preferències estètiques tradicionals portaria els homes, amants de la força, a sentir-se atrets per altres homes, forçuts i potents. I les dones, a qui els agraden les flors perfumades, acabarien sent atretes per altres dones, aquestes flors humanes, com la tradició les defineix.

Però majoritàriament als homes els agraden les dones i a les dones els homes. ¿No és estrany? Només la minoria homosexual segueix, en rigor, les lleis de la tradició, ja que els seus gustos són coherents amb aquesta: “Soc home i m’agrada la virilitat. Per tant, m’atrauen els homes, ja que ells l’encarnen”, o “soc dona i m’agrada la feminitat. Per tant, m’agraden les dones”. ¿Lògic, no? És una mica estrany que, sent home, t’agradi tot el que és masculí tret d’un altre home, la masculinitat vivent. ¿Per què, mascle humà, sents atracció per conceptes i objectes de mascle, però no pels mascles mateixos? ¿Per què et quedes només a la superfície? No hi ha qui t’entengui, de veritat.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Veiem que l’absurda classificació de gustos tradicionals porta, paradoxalment, a abraçar l’homosexualitat com a única tendència sexual raonable. Mascle meu, ¿per què t’agraden els camions i no els camioners? Vinga, home, ¿a qui vols enganyar? Atreveix-te a fer el pas i accepta en bloc la totalitat de les teves preferències estètiques. I tu, noia, ¿per què sents atracció per les joies de la princeseta però li fas fàstics a la mateixa princeseta, aquesta joia amb ulls, cames i braços?

Quan un argument portat a l’extrem genera absurds i contradiccions, l’única possibilitat és que l’argument sigui rotundament fals. O això, o els votants de Vox són gais i lesbianes. Com que aquest últim punt no és gens convincent, quedem-nos que l’argument tradicional sobre gustos estètics entre homes i dones té un gravíssim defecte. Però sobre quin és, ja no en tinc ni idea.