Anar al contingut

Anàlisi

Una senyora passa davant duna oficina de lloguers de pisos, a Barcelona.

JOAN PUIG

¿Lloguer amb límits?

Adolfo Lucas Esteve

La nova normativa suposa un avenç tant per allò que regula com per allò que no regula

L’entrada en vigor del reial decret llei de mesures urgents en matèria de vivenda i lloguer suposa canvis importants en els arrendaments. No obstant, aquest decret no tindrà caràcter retroactiu, per la qual cosa tots aquells contractes firmats abans de la seva entrada en vigor no es veuran afectats.

En la nova norma, podem destacar dos elements essencials: el canvi en la durada mínima del contracte de lloguer i l’absència d’un límit en el preu de l’arrendament

D’una banda, cal celebrar l’ampliació del límit mínim en els contractes de lloguer, ja que l’actual termini de tres anys ha comportat greus problemes per als llogaters. Cada tres anys, els arrendataris havien de renovar el seu contracte i es veien en la tessitura d’haver de pagar una nova renda, molt més elevada que l’anterior, o haver de mudar-se a una vivenda més petita o més mal situada, amb problemes de trasllat i d’adaptació. A més, a l’allargar la renovació del contracte cada cinc anys s’aconsegueix, d’una manera fàcil, mantenir a la baixa el preu del mercat del lloguer, ja que es posposen els continus augments de les rendes.

D’altra banda, l’establiment d’un límit en el preu del lloguer té grans defensors i grans detractors. Personalment, em sembla adequat actuar amb prudència en aquest àmbit, ja que es tracta d’una qüestió complexa:  
En primer lloc, cal establir un límit i una forma d’actualització. Que les administracions públiques fixin un preu no és una tasca senzilla, és cert que es pot fixar un preu per metre quadrat i és cert que poden establir-se variacions segons la zona o segons els anys d’antiguitat de l’edifici.

Però, ¿s’haurien d’establir variacions en el preu si el pis està reformat, si té bones vistes, si és a prop d’algun parc o del mar, si té molta llum, si té un certificat d’eficiència energètica positiu o si té mobles? Hi ha moltes variables a considerar, tantes, que comporta una enorme dificultat trobar un sistema just. I quan es trobi un bon sistema, no serà barat i haurà d’estar en constant revisió, perquè la realitat és canviant. En el sistema actual, el mercat regula el preu, els millors pisos tenen més valor i els arrendataris escullen. En segon lloc, hauríem de comprovar si aquesta limitació és eficaç.

En algunes ciutats, com París Berlín, es van implementar sistemes de limitació de preus sense que els resultats fossin aclaridors. Finalment, la limitació de preus pot desincentivar el lloguer i reduir l’oferta de pisos, fet que comportaria nous problemes i, possiblement, increments de preus.

El nostre país té un greu problema amb l’accés a la vivenda. Davant el dret a una vivenda digna es contraposa el dret a la propietat privada, tots dos reconeguts a la Constitució. No obstant, la nova regulació suposa un avenç, tant per allò que regula com per allò que no regula.