Anàlisi

La fumarada del VAR

L'excusa de l'arbitratge, sempre barroera en els clubs grans, és especialment vergonyosa en l'actual moment del Madrid

2
Es llegeix en minuts
La fumarada del VAR

Paul White

I de sobte, va resultar vital debatre sobre la utilitat o no del VAR. No és una cortina de fum nova, tot i que sí que ho és aquesta tecnologia que té el seu gran taló d’Aquil·les en el criteri utilitzat per definir quines són les jugades clares i manifestes. L’excusa de l’arbitratge sempre ha sigut un vestit còmode sota el qual disfressar les pròpies carències. És una coartada especialment barroera en els clubs grans, però no se m’ocorre moment més vergonyós per portar-la a col·lació que el del Madrid actual. 

Tot i que entre Butragueño, Solari i Sergio Ramos hagin aixecat prou polseguera, resulta difícil que la discussió sobre la caiguda de Vinicius –per molt groller que sigui el penal–, produeixi prou confusió com per oblidar que el Madrid porta 26 gols pels 50 del Barça, o que ha començat perdent la meitat dels partits. Se l’haurien d’haver estalviat, ni que sigui per vergonya torera, la d’un equip que va cinquè a la lliga, superat, per exemple, per l’Alabès d’Abelardo.

El que no pot tapar la fumarada del VAR és que el Barça, sense ni tan sols prémer l’accelerador, torna a destacar-se en una competició que ha dominat àmpliament en l’última dècada. Fins i tot sense ser especialment regular, fins i tot havent deixat escapar punts a casa davant de rivals a priori assequibles, fins i tot a l’espera d’una autoritat més gran en els partits, els de Valverde encaren el mes de gener amb cinc punts de marge respecte al segon, l’Atlètic, i han de mirar molt enrere per veure el Madrid, fet que ja no és notícia.

La bretxa del joc

Notícies relacionades

El Madrid ja només és aspirant al títol per la seva història. En canvi, l’allunyen les matemàtiques, que indiquen que té un desavantatge de 10 punts respecte al Barça, i sobretot el separa el seu joc. Resulta difícil creure que deixi d’ensopegar tenint en compte que els falta gol, concentració i unitat al vestidor. Paraules que poden posar en boca meva o en la de Modric. L’autocrítica del croat ha aclarit el paisatge davant de qualsevol intent de desviar l’atenció.

Els blancs semblen condemnats de nou a vincular lel seu destí a la Champions, un flotador que ja el voldrien d’altres, però que no apareixerà cada any (tot i que aquest argument ja el vam fem servir l’any passat). Es diria que les seves desastroses lligues podrien ser un intent per devaluar la competició favorita del seu etern rival. Perquè és en aquest torneig en què brilla l’extraordinària competitivitat blaugrana, que ha mantingut el tipus fins i tot en les que no ha guanyat. No així el Madrid, que fins i tot amb Cristiano i la seva teòrica garantia de gol, l’any passat també estava a 13 punts del Barça a hores d’ara. Amb i sense VAR, el Madrid continua sent regular a la Lliga: regularment mediocre.

Temes:

Reial Madrid VAR