Perduts

El Partit Popular de l’era post-Rajoy camina lleugerament despistat. Amb l’expresident de la formació, sempre hi havia diverses coses clares. Tenia algunes idees inamovibles o, com ell preferia dir, era un senyor previsible. Fugia de les estridències i dels canvis bruscos o, com ell preferia dir, "jo soc un senyor de Pontevedra". Sabíem també que era de poc parlar davant dels mitjans i, tot i que en ocasions era inevitable, això reduïa les possibilitats de ficar la pota.

Segons la meva opinió, el nou PP encara no és ni millor ni pitjor. Però Pablo Casado té idees diferents, un equip molt diferent, de gent més jove i inexperta, i provoca amb els seus vaivens i les seves decisions alguna cosa més de desconcert que el que es generava a l’etapa anterior. Un clar exemple d’això és la bestiesa que van penjar aquest cap de setmana a les xarxes demanant als Reis Mags que més que deixar regals, es carreguessin el president del Govern, Pedro Sánchez.

A cap partit assenyat, se li ocorreria desitjar la mort d’un rival. És veritat que pretenia ser un vídeo d’humor. Però home, venint de la formació que no s’escandalitza davant de les causes judicials per lletres de cançons, acudits o tuits de mal gust, no sembla el més coherent.

Després van demanar perdó, que està molt bé. No obstant, anar movent a Twitter aquest tipus de continguts, fa una sensació terrible de precarietat intel·lectual i ideològica. També donaria per a una extensa anàlisi l’anunci del Govern d’implicar-hi la fiscalia. Però bé, no entrarem en detalls i ens quedarem amb el paupèrrim espectacle general a fi de començar l’any deprimits, però no enfonsats. 

Al que anava. Aquest tipus de tonteries evidencien el nivell, quan van a les coses petites i de vegades, també quan van a les grans. És evident que hi ha un encès debat intern sobre com afrontar l’aparició i l’èxit de Vox. És natural i fins i tot necessari. I seria bo que arribessin a alguna conclusió com més aviat millor, per actuar en conseqüència i sense batzegades.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

És dificilíssim d’entendre que Casado cedeixi davant Vox en temes que afortunadament anaven quedant de mica en mica fora de l’enfrontament polític, com és la violència masclista. Si el partit de Santiago Abascal vol sortir amb aquest tipus d’exigències per donar suport al canvi d’Andalusia, cosa per mi del tot incomprensible, ja s’ho faran.

Però que Casado, líder d’un partit gran, s’avingui a competir permanentment amb un partit encara petit en tots els temes, és al·lucinant. ¿Des de quan a Casado li sembla malament l’actual legislació contra la violència masclista? Si el líder del PP decideix donar la raó a Vox en tot, fins i tot en els assumptes més peregrins, no entenc per què un votant de dretes hauria d’elegir-lo a ell, en comptes de l’original, que sembla portar la veu cantant. Vox té un avantatge sobre Casado: el seu pensament és uniforme. Al PP, no. Seria més profitós demanar als Reis que apaivaguin la dissidència interna.