PETIT OBSERVATORI

Sentir la terra

Un llenguatge mai és perfecte i, afortunadament, té l'ajut de la capacitat de comprensió

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46233639 20181212181212212034

zentauroepp46233639 20181212181212212034 / ARIF ALI

He llegit una pàgina d’EL PERIÓDICO que està presidida per aquest titular: "Sentir la terra". És una expressió que m’agrada, perquè aquest ‘sentir’ és una paraula –un verb– que obre moltes portes a les interpretacions. "Sentir la terra"... Sembla que indica una especial relació dels sentiments i les manifestacions terrenals.

Penso que visc encara dels diversos contactes que vaig tenir amb tota mena de camins que vaig trobar al llarg dels meus viatges a peu.

Els camins de la vida

Camins plans o pendents, ondulants o rectes. Acollidors o abruptes. Camins que a vegades s’esborraven i abans de morir m’avisaven: "Ara has d’agafar el de la dreta". I camins que a vegades alçaven pols o pedretes quan jo passava i amablement m’avisaven: "Ara és millor que agafis el caminet de l’esquerra, el trobaràs aquí mateix". I ara penso: ¿quins camins he trobat al llarg de la vida?

Quan era un nen vaig anar pel camí de la família, després pel camí de l’adolescència, després pel camí de la vida, tan apassionant com arriscada. Un camí de sorpreses.

Però els sentits s’han trobat amb una dura competència. La dels reals significats. "He sentit el que has dit..." ¿Afirmes o lamentes?

"Sentir la terra" no vol dir, naturalment, que la terra sigui escoltable, excepte que un poeta entri en un joc d’imatges i metàfores. Fa anys que era habitual que un emigrant arribat a Barcelona amb el pas del temps digués "mi tierra".

Notícies relacionades

El joc de les paraules és un joc fonètic. Podem dir a un amic sord: "Com sento que no hi sentis". Un llenguatge mai és perfecte i, afortunadament, té l’ajut de la capacitat de comprensió. Per sort, hi ha sentiments que no viuen de les paraules.

Està bé anar fent frases. Podem fer-ho sense por, perquè ja s’ha dit tot.

Temes:

Poesia