Vides trepitjades

Els malfactors emboscats al PPd’Aznar, Rajoy, Botella, Rato i tutti quanti no només van robar a l’engròs. També van trepitjar vides. Vides profanades, mortificades. Vides enfonsades. Vides de centenars de famílies humils de Madrid que de la nit al dia van advertir que la seva vivenda protegida ja no pertanyia a l’ajuntament. L’alcaldessa Botella les havia venut de forma irregular i a preu irrisori alsvoltors immobiliaris. I a la factura del lloguer ja no posava 250 o 350 euros, sinó 500 o 550 o bastant més.

El Tribunal de Comptes ha condemnat Botella i set exregidors seus a pagar 22,7 milions per reparar el trencament causat al patrimoni municipal amb aquella fosca transacció del 2013.

La condemna, que encara no és ferma, rescabala a les arques municipals del mal sofert. ¿Però qui compensa els propietaris de les vides trencades per l’atropellament de Botella i els seus? El govern municipal de Carmena tempteja ara les possibilitats de reclamar la nul·litat de la venda d’aquells 1.860 pisos públics a dos fons voltor de Blackstone, la immobiliària més gran d’Espanya. En cas que s’arribi a obrir, aquest camí jurídic serà tortuós, incert i interminable. Un paradigma de la cèlebre maledicció gitana.

Paradoxes enverinades

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La majoria dels afectats no van poder assumir el ferotge augment del lloguer després de la jugada entre Botella i Blackstone. Unes famílies, potser les joves, van tornar a casa dels pares. D’altres es van mudar gairebé d’amagatotis, sense acomiadar-se, portant a sobre amb l’errònia vergonya del fracàs. D’altres van ser desnonades. Algunes van caure en la depressió. Cinc anys després de la infàmia, només un terç segueixen allà, segons dades de la federació veïnal de Madrid.

¿I Blackstone? El tracte amb Botella va ser la primera gambada de la carrera que va convertir en temps rècord el fons voltor enl’emperador immobiliari d’Espanya. Blackstone gestiona al món 390.000 milions d’euros, una part dels quals no són de potentats: mestres escocesos, bombers californians... La desgràcia madrilenya incrementa els seus estalvis. Una enverinada paradoxa del capitalisme. I una altra més: el president de Blackstone, Stephen Schwarzman, és considerat als Estats Units un filantrop.