Anar al contingut

Anàlisi

Moure's bé entre les aigües turbulentes

JOSE LUIS ROCA

Moure's bé entre les aigües turbulentes

Sonia Andolz

El to ha canviat substancialment amb Sánchez, però en el conflicte català queda molt per recórrer i no serà un camí amable

L’últim Consell de Ministres de l’any acaba amb la compareixença del president del Govern i el seu repàs del que porta de legislatura. Sánchez situa el seu Executiu en el grup dels progressistes, feministes i ecologistes i, afegeix, europeistes. Si bé és cert que alguns dels assoliments pertanyen en realitat a mesures aprovades per l’anterior Govern, aquest no ho tenia –té– fàcil. El gabinet de Sánchez ha marcat diferència quant al to i la majoria dels seus membres s’esforcen considerablement per no caure en provocacions, tant al Parlament com en declaracions públiques. Ara bé, ni el Govern representa a tot el PSOE ni el to implica resultats directes. Pel que fa a Catalunya queda molt per recórrer i no serà un camí amable.

Sánchez sembla moure’s bé entre les aigües turbulentes que suposa acontentar els barons i sectors més nacionalistes del PSOE i no empitjorar la situació amb els aliats bascos, catalans i ‘podemites’. Si bé no és algú fort dins del seu partit –van intentar apartar-lo com a líder– sí ho és entre alguns sectors de l’electorat del PSOE i això el situa en una posició difícil però versàtil en la qual se sent reforçat. És capaç de passejar per una Barceloneta fortificada per la policia i arribar somrient al Consell de Ministres donant aparença de comoditat i normalitat. Alhora, aconsegueix en la seva compareixença no deixar content ningú, però no donar prou llenya per avivar cap foc.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

“Tot és possible.... dins de la Constitució”. Cop a l’independentisme repetint el que fa anys que sentim. La Constitució no permet una autodeterminació ni secessió i, per tant, queda petita per a l’escenari polític actual. Sánchez crida Torra a passar al diàleg real i, si bé és cert que el to de Moncloa ha canviat substancialment, també ha de fer-ho el comportament. Si no de forma pública, sí en les negociacions o trobades que aconsegueixin en privat amb el Govern. És l’única via real per trobar una solució al conflicte.  

El president afegeix que la Constitució no és tan estreta i rígida “com alguns volen veure-la” i que el seu Govern té amplitud de mires a l’acostar-se a ella: avís al PP i Ciutadans que la Carta Magna no pot utilitzar-se com a arma llancívola contra el que considerin poc espanyol, que aquí ningú reparteix carnets tot i que alguns ho pretenguin. El balanç ha resituat el centre polític –centreesquerra en el cas del PSOE– en un moment en què alguns volen que creguem que està més a la dreta. Pel camí, Sánchez aconsegueix alarmar el PSOE més primitiu –que vol creure’s d’esquerres i socialista, però que segueix ancorat en el postfranquisme i la por que Espanya es trenqui– i acontentar l’esquerra actual i els sectors més progressistes i no nacionalistes espanyols que demanen a crits que deixem de parlar de què és més o menys espanyol i pensem més aviat en com volem que es visqui a Espanya independentment de qui siguem.