Anàlisi

Moure's bé entre les aigües turbulentes

El to ha canviat substancialment amb Sánchez, però en el conflicte català queda molt per recórrer i no serà un camí amable

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp46372156 madrid  28 12 2018  pedro s nchez  presidente del gobierno  181228124911

zentauroepp46372156 madrid 28 12 2018 pedro s nchez presidente del gobierno 181228124911 / JOSE LUIS ROCA

L’últim Consell de Ministres de l’any acaba amb la compareixença del president del Govern i el seu repàsdel que porta de legislatura. Sánchez situa el seu Executiu en el grup dels progressistes, feministes i ecologistes i, afegeix, europeistes. Si bé és cert que alguns dels assoliments pertanyen en realitat a mesures aprovades per l’anterior Govern, aquest no ho tenia –té– fàcil. El gabinet de Sánchez ha marcat diferència quant al to i la majoria dels seus membres s’esforcen considerablement per no caure en provocacions, tant al Parlament com en declaracions públiques. Ara bé, ni el Govern representa a tot el PSOE ni el to implica resultats directes. Pel que fa a Catalunya queda molt per recórrer i no serà un camí amable.

Sánchez sembla moure’s bé entre les aigües turbulentes que suposa acontentar els barons i sectors més nacionalistes del PSOE i no empitjorar la situació amb els aliats bascos, catalans i ‘podemites’. Si bé no és algú fort dins del seu partit –van intentar apartar-lo com a líder– sí ho és entre alguns sectors de l’electorat del PSOE i això el situa en una posició difícil però versàtil en la qual se sent reforçat. És capaç de passejar per una Barceloneta fortificada per la policia i arribar somrient al Consell de Ministres donant aparença de comoditat i normalitat. Alhora, aconsegueix en la seva compareixença no deixar content ningú, però no donar prou llenya per avivar cap foc.

Notícies relacionades

“Tot és possible.... dins de la Constitució”. Cop a l’independentisme repetint el que fa anys que sentim. La Constitució no permet una autodeterminació ni secessió i, per tant, queda petita per a l’escenari polític actual. Sánchez crida Torra a passar al diàleg real i, si bé és cert que el to de Moncloa ha canviat substancialment, també ha de fer-ho el comportament. Si no de forma pública, sí en les negociacions o trobades que aconsegueixin en privat amb el Govern. És l’única via real per trobar una solució al conflicte.  

El president afegeix que la Constitució no és tan estreta i rígida “com alguns volen veure-la” i que el seu Govern té amplitud de mires a l’acostar-se a ella: avís al PP i Ciutadans que la Carta Magna no pot utilitzar-se com a arma llancívola contra el que considerin poc espanyol, que aquí ningú reparteix carnets tot i que alguns ho pretenguin. El balanç ha resituat el centre polític –centreesquerra en el cas del PSOE– en un moment en què alguns volen que creguem que està més a la dreta. Pel camí, Sánchez aconsegueix alarmar el PSOE més primitiu –que vol creure’s d’esquerres i socialista, però que segueix ancorat en el postfranquisme i la por que Espanya es trenqui– i acontentar l’esquerra actual i els sectors més progressistes i no nacionalistes espanyols que demanen a crits que deixem de parlar de què és més o menys espanyol i pensem més aviat en com volem que es visqui a Espanya independentment de qui siguem.