Dues mirades
El mosso que crida
Un policia -és la seva feina- ha de vetllar per l'ordre però no ha de conversar amb els manifestants. Si, a més, inicia la conversa amb una paraulota i l'acaba amb un insult, llavors, és que fa malament el seu treball
xkdox-k9l1v /
Estic d’acord amb en Joaquim Coll i alhora en discrepo. Escrivia en aquest diari que hi ha una realitat que es resumeix en el famós crit del Mosso d’Esquadra el 21-D. La república catalana no existeix. Negar aquesta evidència o bé respon a una il·lusòria capacitat de fabulació o bé a una ceguesa absoluta i sense matisos. No existeix. I punt.
Ara bé. En Joaquim considera que la “represàlia” del govern de la Generalitat – una investigació sobre l’actuació del policia – és desmesurada, perquè l’agent va dir la veritat. Sí, la va dir, però no pas en una conversa de bar o en una abrandada discussió en un sopar amb amics sinó fent de mosso, és a dir, exercint la seva autoritat. I resulta que hi va afegir “idiota”, que és clarament un insult a un ciutadà. Un policia – és la seva feina – ha de vetllar per l’ordre però no ha de conversar amb els manifestants. Mantenir-se impàvid és una de les tasques més rellevants de la potestat que li atorga la llei. Si, a més a més, inicia la conversa amb un renec i l’acaba amb un insult, aleshores, és que fa malament la seva feina. Això és tan evident com que la república no existeix.
Res de represàlia, doncs. Simple aplicació del reglament. En Joaquim també parla de l’aeroport i lloa la iniciativa de batejar-lo amb el nom del polític més murri del segle XX. Com va dir algú, potser el millor era haver deixat El Prat i afegir-hi De la Riba, el polític més assenyat del segle XX.
