Una veritat més incòmoda

Aviat arribarà el dia en què els articles i reportatges que llegirem ens faran por. La informació com a amenaça, o més aviat com a alarma. Trump, Putin, Bolsonaro o l’últim sàtrapa que s’afegeixi a la llista seran tan sols efectes col·laterals. Els conflictes religiosos, nacionals, socials: tot quedarà supeditat als efectes imparables del canvi climàtic, amb unes dades que només es qüestionen pels interessos polítics (és a dir, econòmics) d’oligarques i empreses multinacionals. Els científics seriosos adverteixen que ja no hi ha marxa enrere, i que ara es tracta sobretot de minimitzar els danys terribles que ens esperen.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En realitat tot passa davant els nostres ulls, però ens falta connectar els fets. Les xarxes socials creen aquesta falsa sensació d’un món comunicat, però al seu torn ho converteixen tot en una anècdota que fa impossible el relat, només memes i vídeos d’impacte que consumim com una ficció més. Aquest 2018, mentre Califòrnia patia uns focs devastadors, a l’estat de Washington un grup de salmons creuava una carretera inundada. Aquestes imatges s’han d’unir a les riuades que van arrasar Sant Llorenç, a Mallorca, o a la sequera a Alemanya —a Alemanya!- que va rebaixar el nivell del riu Elba de mig metre i va reduir un 40 per cent la collita de blat de moro. I podríem omplir el diari amb els huracans del Carib, els ocells que ja no poden emigrar...

Fa més de 30 anys que es va començar a parlar de “l’efecte hivernacle”, i la “veritat incòmoda” que denunciava Al Gore ja té 12 anys. Els protocols de Kyoto o l’acord de París seran inútils si els governs mundials no activen el seu compliment i es redueixen dràsticament els carburants fòssils. Mentre els ultramilionaris de l’u per cent construeixen els seus refugis en un racó de Nova Zelanda, per si de cas els falla el pla de fugir a Mart (idiotes), intentaran distreure’ns amb més i més consum. Aquesta serà la revolució del segle XXI: arribarà un dia que pressionar sense fi als nostres polítics perquè extremin les mesures serà, literalment, una qüestió de supervivència.