Contrapunt

Els que guanyen més tributen menys

La mida importa a l'hora de pagar impostos i els petits en surten perjudicats

2
Es llegeix en minuts
Oficines de l’Agència Tributària.

Oficines de l’Agència Tributària. / FERRAN SENDRA

El que més té també és el que més pot amagar. Fins i tot alretre comptes davant del fisc. Ho solen denunciar les patronals de petites i mitjanes empreses, que sempre es queixen que les grans corporacions disposen de molts més mecanismes per eludir el pagament d’impostos; de forma legal, això sí. També se’n queixaven els sindicats i partits d’esquerres. Però ara ho ha constatat fins i tot l’Agència Estatal de l’Administració Tributària(AEAT). En un exercici lloable de transparència ha ampliat la publicació de les seves estadístiques de recaptació de tributs, desglossant el que es paga per diferents grups d’activitat econòmica i aportant en aquest sentit dades desconegudes pels ciutadans fins ara.

La primera d’aquestes estadístiques que ha publicat es refereix a l’evolució del’impost de societats, a partir de les dades de l’exercici tancat del 2016. En ple debat sobre si convé o no crear un nou impost a la banca, com defensa Units Podem, la realitat tributària de les entitats financeres es converteix en un argument a favor d’aquesta proposta. Segons l’estadística de l’agència fiscal, els grups deles entitats financeres amb prou feines van tributar en l’impost de societats l’equivalent al 2,8% dels seus beneficis el 2016. Els 40 grups d’entitats de crèdit van ser precisament els que van registrar el menor percentatge de tributació en relació amb el benefici obtingut. I, a més, la mostra constata que, en general, les grans empreses suporten tres vegades menys de càrrega fiscal que les petites.  

Notícies relacionades

Tot i que sobre el paper el tipus efectiu que suporten sobre la seva base imposable aquestes entitats és de prop del 22%, en realitat acaben pagant molt menys gràcies a les deduccions fiscals de tot tipus que es poden aplicar, sobretot en el sector bancari, i relacionades precisament amb els efectes del rescat bancari. Dit d’una altra manera, el cost de la salvació dels bancs no només va tenir un efecte econòmic a les arques públiques en el seu moment, sinó que persisteix en el temps al permetre a les entitats bancàries reduir de forma dràstica la seva tributació. 

L’estadística de l’AEAT reflecteix que, efectivament,els grans grups empresarials tributen molt menys que les petites firmes, fins i tot tres vegades menys. Fetes totes les sumes i restes, el tipus efectiu que van acabar pagant les empreses va ser del 10,5%. Vist així, l’objectiu delpacte pressupostari entre el Govern i Units Podemd’exigir una tributació mínima del 15% en aquest impost “perquè la tributació efectiva no es vegi afectada de forma excessiva per l’ús de deduccions”, especialment a les grans empreses, apareix molt més just i necessari, a més de desmuntar mites sobre la pressió fiscal.