Creure's tonto

Tots coneixem persones que es creuen més llestes del que són. Potser fins i tot vostè i jo siguem exemples de gent així. Creure’s llest sense ser-ho, o sent-ho menys del que un imagina, és una cosa que resulta molt antipàtica a tothom, en especial als que tenen la desgràcia d’estar a prop dels que es mostren així.

Aquesta actitud és, sens dubte, bastant estúpida, però l’estupidesa és més suportable que la injustícia, i avui vull parlar-los d’una injustícia, una de les més tristes amb la qual podem topar en la nostra vida diària. Es tracta del revers del que els parlava. És a dir, creure’s més tonto del que un és.

Ser llest i creure’s tonto és una cosa que sempre m’ha fet una pena tremenda, i tota la meva vida he estat més o menys convençut que no hi havia cap solució. Sí que n’hi ha, al contrari, per a l’orgullosa presumpció, perquè n’hi ha prou que el temps et posi al teu lloc i els fums, irremeiablement, van desapareixent. Abans o després et vas adonant que no ets tan brillant i acceptes la dura realitat. Però, ¿i els que es creuen tontos sense ser-ho? ¿Quina solució hi ha per a ells?

Per sort, el món és molt gran i hi ha persones meravelloses que treballen per solucionar les coses. Els científics, a més d’intentar comprendre què és la matèria fosca o d’on recoi treu la massa el neutrí, s’ocupen de temes més pròxims, com ara fer comprendre a algunes persones que de tontos no en tenen ni un pèl.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A això es dedica la gent de Change Dyslexia, una empresa social guardonada amb tots els premis possibles, la qual cosa intenta millorar la vida de les persones amb dislèxia. Molts nens no rendeixen a l’escola igual que els seus companys, llegeixen més a poc a poc i mostren un comportament que, a ulls inexperts, es pot relacionar amb una menor intel·ligència. Són ells mateixos, aquestes criatures, els que es creuen tontos sense ser-ho i, per desgràcia, el mateix opinen els seus companys i, el que és infinitament més greu, també alguns dels seus mestres. A Change Dyslexia s’han entossudit a erradicar aquesta injustícia i han desenvolupat una aplicació gratuïta (www.dytective.org). Vostès la poden instal·lar al seu telèfon mòbil, la seva tauleta o el seu ordinador i serà una eina valuosa per detectar una possible dislèxia en els seus fills. I si la detecten, no pateixin, perquè el món no s’acaba per això. Al contrari; d’alguna manera començarà, perquè per a vostès pot ser el final d’un patiment injust.

Si he escrit aquest article és perquè conec un nen preciós que es creu tonto i és rematadament llest. I perquè confio en Change Dyslexia. I no perquè sí, no de manera irracional, sinó perquè la seva aplicació està sustentada en el rigor del mètode científic, un mètode que si vostès m’han llegit alguna vegada, saben que reverencio per damunt de totes les coses.