Murillo, més idoni que Yerry Mina

Recordo bé l’impacte que em va causar Jeison Murillo la primera vegada que el vaig veure en directe: va ser a la Nova Creu Alta i s’enfrontava al meu Sabadell vestint la samarreta de la Unión Deportiva Las Palmas. Anava molt sobrat per jugar a Segona, i als seus 20 anys era evident que el futur li oferia reptes ambiciosos i probablement contractes en clubs més grans.

Que llavors destaqués tant en aquella categoria no significa que ara tingui nivell per jugar al Barcelona, però ens dona una pista sobre les seves sorprenents condicions, que cridaven molt l’atenció per la seva joventut i perquè estava disputant la seva primera campanya en una divisió professional del nostre continent. No em va estranyar en absolut que l’any següent estigués jugant a Primera amb el Granada, ni tampoc que el firmés l’Inter de Milà l’estiu del 2015. Pujava els esglaons lògics que se li pressuposaven.

Tot i que evidentment quan va aparèixer el seu nom com a futurible del Barcelona aquesta setmana em vaig sorprendre d’entrada perquè al València estava tan desaparegut que gairebé ens havíem oblidat de la seva existència, reflexionant.hi una mica em vaig adonar que, en realitat, em causa més sorpresa el poc que ha jugat a Mestalla que no el fet que un club de la magnitud del Barça s’interessi pels seus serveis.

Dit d’una altra manera: si el Barça l’hagués començat a voler el 2017, que va ser quan el va contractar el València, no hauria sonat gens estrany. Era un central jove i titular en un dels clubs més poderosos d’Itàlia. El que fa ara que el fitxatge generi tants dubtes és el seu ostracisme amb l’equip che, i realment ningú en sap la raó del cert. Marcelino sempre ha insistit en motius tècnics, però en l’entorn del club es dubta d’aquesta explicació. A mi, sens dubte, em sembla que Murillo és un dels millors centrals de la plantilla del València i la meva parella titular seria la que formaria ell amb Garay.

Passades més precises i més fines

Bona part de les crítiques a la incorporació de Murillo han arribat des de Colòmbia, on no entenen que el Barcelona es desprengués de Yerry Mina –titular en la selecció nacional– i aposti ara per un compatriota seu que està per darrere en l’ordre de preferències del combinat ‘cafetero’. A mi, no obstant, em sembla molt més adequat Murillo per al tipus de futbol que practica el Barcelona.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Fonamentalment perquè és més ràpid i més àgil, de manera que té més capacitat per corregir i reaccionar, una cosa molt important en un equip que juga amb la defensa avançada i que normalment exposa els seus centrals a situacions en les quals s’han d’enfrontar als seus rivals a camp obert. Fins i tot és millor que Mina en la sortida de pilota, en la qual l’avui central de l’Everton arriscava molt per sobre de les seves capacitats i sobretot s’animava a la conducció.

Les passades de Murillo solen ser més fines i precises, i el seu dèficit principal és un que comparteix amb el seu compatriota: és una cosa impulsiva en les anticipacions, però al ser més ràpid sol guanyar més duels. En la comparativa, només perd en exhuberancia física i en joc aeri ofensiu.