Anar al contingut

EL 21-D

Triple aprovat de Pedro Sánchez

FERRAN NADEU

Triple aprovat de Pedro Sánchez

Joan Tapia

L'empresariat demana l'aprovació dels Pressupostos perquè prioritza l'estabilitat

Pedro Sánchez va guanyar la moció de censura gràcies a Campuzano (de l’antiga CDC) i a ERC. Però Waterloo va fer mala cara: El PSOE igual al PP, millor el PP. Després Sánchez va llançar la desinflamació: diàleg des de la legalitat i menys histèria. I l’independentisme va explorar la via. Li convenia a la Generalitat, esperava condicionar Sánchez i molta Catalunya estava esgotada de tanta tensió i grandiloqüència amb resultat Aznar: res de res.

Però ¿i si la desinflamació, amb Miquel Iceta amb la maça donant i la benedicció democristiana, temptava els catalans i ressuscitava la tercera via? Torra va amenaçar Sánchez amb totes les penes de l’infern si al novembre no combregava amb el referèndum.

¿Torra només? A Sánchez se li va complicar tot quan ERC va apostar per allò de “presos per Pressupostos” i la fiscalia va seguir “impassible el posat”. Perill per a Sánchez que es podia quedar sense Pressupostos, amb un Consell de Ministres a Barcelona que no havia de desconvocar (Barcelona és Espanya), amb Torra aclamant els CDR i parlant d’Eslovènia i Vox a Andalusia mirant lascivament cap a Madrid. Tota la dreta cridava: ¡a la guillotina!

El mal menor

Però Sánchez és tenaç (recordem la batalla del PSOE) i la racionalitat (com Cuenca) també existeix. Elsa Artadi va dir que el Consell de Ministres a Barcelona era una provocació. Després Jordi Sánchez i ERC la van fer rectificar. Sánchez (Pedro) era massa PSOE, però també el mal menor i Casado espanta més que Rajoy. D’allà ve la declaració conjunta de dijous a la nit: hi ha serioses discrepàncies entre els dos governs, però s’aixeca acta conjunta que a Catalunya hi ha un conflicte que s’ha de resoldre en espais de diàleg i en el marc de la seguretat jurídica.

És l’evidència que molesta a la dreta d’allà i als radicals d’aquí. Malgrat que estem en vigílies del judici més divisiu de la democràcia espanyola, el secessionisme s’empassava (i vestia) que el Govern d’Espanya es reunís a Barcelona. Primer aprovat de Sánchez.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

A més, l’empresariat i gran part de la societat civil es bolcaven en el sopar del Foment de dijous a la nit. Ada Colau assistia per primera vegada (al Foment) i amb discurs astut. Torra també, tot i que a mitges. I Pedro Sánchez era aplaudit no amb entusiasme, però gairebé. I Sánchez Llibre operava com si fos Celestina entre la burgesia catalana, els secessionistes, Colau i el líder del PSOE exigint que s’aprovessin els Pressupostos perquè l’economia (que va bé) necessita estabilitat. I el president de la CEOE, Antonio Garamendi, en un intel·ligent discurs, acompanyava a mitges. Segon aprovat.

Però hi va haver protestes. Lògic, per allò del 47%. En la manifestació n’hi va haver 40.000 (Colau ‘dixit’). Al matí una mica de violència radical, gens excessiva si mirem a París. La violència desacredita el que l’exerceix i els Mossos (tan criticats a Madrid) van mantenir l’ordre. Hi va haver carreteres tallades. Hi ha gent que diu 'tombarem el règim', però el carrer va seguir la seva vida. La protesta és normal en democràcia i no va passar res greu. Tercer aprovat.