EDITORIAL

Distensió i diàleg

L'independentisme ha de demostrar de nou que la seva acreditada capacitat de mobilització és pacífica i cívica

2
Es llegeix en minuts
Distensió i diàleg

Pedro Sánchez i Quim Torra van protagonitzar ahir la foto de la distensió. L’escalada de tensió (ultimàtums de Torra a la Moncloa, presos en vaga de fam, el president instigant els CDR i criticant els Mossos d’Esquadra, la dreta exigint un 155 permanent...) havia arribat a tal punt que aquesta fotografia era notícia per si mateixa. Conscients d’això, els dos governs van pactar un breu comunicat en el qual sobresurten dues idees: existeix un conflicte sobre el futur de Catalunya i el diàleg és l’única manera de «vehicular una proposta política que compti amb un ampli recolzament en la societat catalana». Aquest diàleg ha «d’avançar en una resposta democràtica a les demandes de la ciutadania de Catalunya, en el marc de la seguretat jurídica». En un ambient enrarit, el comunicat suposa el reconeixement del problema polític per part del Govern espanyol –això sí, «amb diferències notables sobre el seu origen, naturalesa o les seves vies de resolució– i estableix el diàleg com a única solució.

Responsabilitat institucional

La reunió i el comunicat són una més que benvinguda tornada a la responsabilitat institucional. Davant de l’abisme d’un 21-D que per moments sembla que se li escapa de les mans al mateix independentisme, molts han contribuït a calmar els ànims: l’Executiu central, persistint en la seva estratègia conciliadora malgrat la irresponsable oposició de PP i C’s; el PDECat i ERC, a l’aprovar en el Congrés el camí de dèficit; els presos, al posar fi a la vaga de fam; la Generalitat, a l’abandonar la retòrica de la provocació, com va titllar al principi el Consell de Ministres d’avui a Barcelona.

En ple ressorgir de la dreta més feréstega, en vigílies d’un cicle electoral transcendent i sempre amb el judici als líders del procés present, les condicions no són les més fàcils per crear un clima de diàleg i explorar vies que encarrilin políticament la crisi i permetin l’aprovació d’uns Pressupostos de forta càrrega social i favorables per a Catalunya. Però la reunió i el comunicat són un primer pas imprescidible. L’esdevenir immediat, no obstant, no està en mans dels protagonistes de la foto de dijous. El que passi divendres 21 de desembre al carrer és crucial. L’independentisme ha demostrat en els últims anys una sobrada capacitat de mobilització pacífica. Així hauria de ser també divendres. El contrari suposaria un fracàs i un error colossal de l’independentisme.