Anar al contingut

L'amenaça a les polítiques d'igualtat

La vella ultradreta emergent i els drets de les dones

La vella ultradreta emergent i els drets de les dones

Gemma Altell

El discurs masclista de Vox implica una inacceptable estratègia de retallada de drets ja consolidats

Acabem de conèixer un nou assassinat masclista: Laura Luelmo. Professora resident a Huelva. Un cop més, violència sexual. En aquest context imparable de violències contra les dones, Vox es permet negar el component estructural d’aquesta violència i compta amb un sistema institucional que li dona cobertura. 

No obstant això vull pensar que el canvi sociocultural cap a la igualtat ha calat prou en la societat espanyola perquè els missatges maniqueus, falsos i infantilitzants de Vox –que ha rebut un cert rèdit en les urnes andaluses– no siguin una amenaça per a la nostra democràcia i, especialment, per als drets de les dones.

La societat espanyola i les seves institucions han de trobar mecanismes per no acceptar aquest insult a la democràcia

No tracto aquí d'analitzar les causes del resultat electoral, sinó de posar el focus en què implica el seu discurs sobre les dones, la violència masclista i la igualtat. Assumint la tesi que la ciutadania sovint votem en base a una dimensió concreta i no al programa complet d’un partit, entenc que –excepte un petit i ranci grup ‘masclealfista’– la resta de votants de Vox han girat la mirada respecte als temes d’igualtat. Tot i així, això no fa que la qüestió sigui menys preocupant. Vox proposa derogar la llei integral contra la violència de gènere, retallar la llei de l’avortament, negar el gènere com a element de desigualtat estructural, reconèixer només el matrimoni heterosexual, etc. A més de partir d’una falta de coneixement i cultura esgarrifós en l’any 2018 utilitzant mentides com el percentatge de denúncies falses per part de les dones, aquest discurs implica una estratègia sistemàtica de retallada de drets i llibertats ja consolidats al nostre país. És inacceptable. Fins al punt que hauríem de plantejar-nos com a societat per què permetem aquesta vulneració.

¿De quins mecanismes hauríem de dotar-nos per blindar els petits èxits en igualtat que anem aconseguint? Una cop més, ens trobem davant un sistema que, presumint de ser democràtic, penalitza uns discursos i no d’altres.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Però el relat de Vox i la coartada social que li oferim no es queda aquí: per justificar el seu racisme i les seves polítiques antiimmigració Vox parla del risc d’incorporar cultures amb valors masclistes al nostre país que “tracten malament les dones” caient en un dels tòpics més desmentits de la història: ni la desigualtat entre gèneres ni la violència masclista es fonamenten en la diferència cultural ni social. Són elements estructurals del sistema patriarcal vigent en la majoria de cultures del món. Utilitzar les polítiques d’igualtat desenvolupades durant anys i promogudes per partits d’esquerres com a escut contra la immigració és cínic, pervers i alhora incoherent amb la seva proposta de reduir els drets de les dones i invisibilitzar les desigualtats. No hi ha res més masclista que això. Vull pensar que la societat espanyola i les seves institucions trobaran mecanismes per no acceptar aquest insult a la democràcia.