Anar al contingut

Dues mirades

Les bruixes de Vox

Manu Fernandez

Les bruixes de Vox

Emma Riverola

Està clar quin és l'organisme masclista radical: el mateix partit ultra que la dreta observa/imita

De vegades, un comentari intranscendent revela més coses que una profunda reflexió. En una entrevista del diari conservador La Gaceta al president de Vox, Santiago Abascal, la periodista li pregunta per la imatge que els seus fills tenen d’ell. Les respostes són significatives. El petit, quan veu un símbol d’un “tipus fort”, l’assenyala i diu “papa”. El més gran “ja està en actitud de competència” i la seva obsessió és pujar més ràpid la muntanya que el seu pare. I les nenes: "Em tenen en un pedestal".

Tots els que tenim fills recordem les fases d’imitació, de competència o d’admiració. Una altra cosa és el valor que donem a aquests sentiments davant dels altres. Afectuós, bromista, rigorós, absent... De tots els qualificatius, Abascal remarca el valor de la força en els nens i de la idolatria en les nenes. ¿Casualitat? Pot ser, però quan en el seu programa electoral s’advoca per la “supressió d’organismes feministes radicals subvencionats” sembla que la cosa va més de causalitat.

¿Quins han de ser els organismes feministes radicals per a Abascal? ¿Els que proven de combatre la violència masclista? ¿Els que lluiten per la igualtat? ¿Els que batallen per una societat en la qual no es discrimini per identitat de gènere o orientació sexual? Costa saber quines són les bruixes que han d’anar a la foguera, però està clar quin és l’organisme masclista radical. El mateix partit ultra que la dreta observa/imita.