Anar al contingut

La lluita per la igualtat

Gayatri Spivak y Marina Garcés debaten sobre educación en la Biennal de Pensament.  

ÁLVARO MONGE

¡Noies, a escena!

Sílvia Cóppulo

Mentalment, a les dones només els permetem ser a dalt i ocupar espais pensats per als homes; quan hi arriben, és perquè són les millors

Elles dubten; ells hi van. Elles es pregunten si són les més indicades, si són profundament coneixedores d’aquest àmbit, si tenen prou experiència i, sobretot, si mereixen ocupar la butaca que els ofereixen en els debats de televisió. Pensen. Li donen voltes. I estan a punt de declinar l’oferta. Ells, al contrari, es llancen a l’oportunitat. Visibilitat, prestigi. És clar que el tema no és exactament la seva especialitat, però se senten i se saben capaços de relacionar els seus altres coneixements i aparèixer amb seguretat davant dels focus. ¿Per què haurien de rebutjar l’oferta? ¡Quina tonteria! ¿Que no hi ha temps per preparar-s’ho? Doncs no n’hi ha, diuen ells. Doncs no hi puc anar, diuen elles. A més, hi ha la logística familiar. Tema menor per a ells. Per a elles, de rellevància essencial.

Homes quota

I encara hi ha més coses: es tracta d’un espai públic, que també ha sigut ocupat tradicionalment pels homes. Mai ningú s’ha qüestionat si ells eren els millors per ser allà. Semblava una cosa consubstancial al gènere masculí. ¿Com, si no, no ens preguntem per què els homes ocupen majoritàriament els llocs de responsabilitat sense ser els millors? Em temo que és pura aplicació d’una quota inconscient a favor d’ells, perquè no perdin gens ni mica de poder o d’identitat. Homes quota.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

He viscut moltes vegades aquesta situació com a directora de programes a la ràdio i a la televisió. De manera diàfana quan vaig dirigir 'Amb ulls de dona', 71 edicions de debat paritari, un a un, a TVE. Però, amb tot, és de justícia referir-me a un altre element que intervé en el problema. I és que la valoració que es fa de les dones que apareixen en els mitjans de comunicació és molt més dura. Mentalment, a les dones només els permetem ser a dalt i ocupar espais pensats per als homes quan arriben allà, impulsant-se soles, perquè són les millors, garantia pura. Ja n’hi ha prou, ¿no? Fem la prova del cotó. Comparem els resultats en tots els àmbits d’ells i d’elles. Es tracta d’entrar, quedar-se i avançar. ¡Noies, a escena!