Editorial
Caos duaner
Trump trastorna no només el comerç internacional, sinó també l’equilibri institucional als EUA
La resposta del president Donald Trump a la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de declarar il·legals bona part dels aranzels aprovats per l’Administració nord-americana amenaça amb un caos duaner que pot afectar el comerç internacional. Aquesta és la conclusió a la qual han arribat la majoria dels socis comercials dels EUA, que observen amb perplexitat la resposta de Trump en un assumpte de tanta importància per a l’economia mundial com són les regles que regeixen els intercanvis comercials. Després d’encaixar amb evident mal humor la resolució del Tribunal Suprem i qualificar els seus jutges amb paraules tan gruixudes com inèdites, Donald Trump va anunciar inicialment, a través de la xarxa social, que imposaria un aranzel general del 10%. No obstant, l’endemà, va apujar aquest aranzel al 15%, una possibilitat que té, d’acord amb la legislació vigent, sempre que la seva aplicació no superi els 150 dies. Tot i que ahir va entrar en vigor, i al 10%. No és estrany que tant els governs com els principals operadors econòmics hagin qualificat d’erràtica una actuació que sembri la incertesa. Quatre dies després de la decisió judicial ningú sap del cert les conseqüències que tindrà, si es tornaran els importants cobraments en nom d’uns aranzels declarats il·legals. Ningú encerta a predir, tampoc, si el nou aranzel s’estendrà, o no, més enllà dels 150 dies previstos per la llei, aprofitant escletxes legals que estudien els assessors del president.
Òbviament, aquest ball de xifres, acompanyat d’insults als jutges del Suprem –una institució decisiva en l’equilibri de poders en la tradició nord-americana–, i d’especulacions sobre les possibles alternatives, no és el millor camí per fomentar el creixement econòmic. Ni als Estats Units, ni al món. Davant tanta incertesa, és el moment de demanar claredat. "Claredat total" ha sigut l’expressió utilitzada per la Comissió Europea, que expressava la seva confiança que els EUA compliran el seu acord comercial mentre el Parlament d’Estrasburg exigia paralitzar la seva efectivitat fins a avaluar la nova situació.
Més enllà de l’impacte que tindran els nous aranzels de confirmar-se la imposició unilateral per part dels EUA, el cert és que la decisió del Tribunal Suprem constitueix el revés més important patit per Trump des de la seva arribada a la Casa Blanca en el seu segon mandat. Els jutges, majoritàriament conservadors i alineats, fins ara, amb les decisions del president sobre qüestions relatives a la política migratòria o la seguretat, li han recordat que la llei és la llei. En aquest cas, han desautoritzat la seva pretensió d’imposar aranzels sense consultar les cambres i utilitzant la llei d’economia d’emergència de 1977, que no li facilita poders tan amplis. En aquest sentit, la decisió del Suprem constitueix un dur cop per a tota l’agenda de Donald Trump, cosa que explica la duresa amb què ha criticat el tribunal. Es tracta, efectivament, d’un fre a l’ús de l’autoritat de la presidència que Trump ha intentat legitimar amb una política de fets consumats que xoca amb la divisió de poders.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
