Caos duaner

Òbviament, aquest ball de xifres, acompanyat d’insults als jutges del Suprem –una institució decisiva en l’equilibri de poders en la tradició nord-americana–, i d’especulacions sobre les possibles alternatives, no és el millor camí per fomentar el creixement econòmic. Ni als Estats Units, ni al món. Davant tanta incertesa, és el moment de demanar claredat. "Claredat total" ha sigut l’expressió utilitzada per la Comissió Europea, que expressava la seva confiança que els EUA compliran el seu acord comercial mentre el Parlament d’Estrasburg exigia paralitzar la seva efectivitat fins a avaluar la nova situació.

Més enllà de l’impacte que tindran els nous aranzels de confirmar-se la imposició unilateral per part dels EUA, el cert és que la decisió del Tribunal Suprem constitueix el revés més important patit per Trump des de la seva arribada a la Casa Blanca en el seu segon mandat. Els jutges, majoritàriament conservadors i alineats, fins ara, amb les decisions del president sobre qüestions relatives a la política migratòria o la seguretat, li han recordat que la llei és la llei. En aquest cas, han desautoritzat la seva pretensió d’imposar aranzels sense consultar les cambres i utilitzant la llei d’economia d’emergència de 1977, que no li facilita poders tan amplis. En aquest sentit, la decisió del Suprem constitueix un dur cop per a tota l’agenda de Donald Trump, cosa que explica la duresa amb què ha criticat el tribunal. Es tracta, efectivament, d’un fre a l’ús de l’autoritat de la presidència que Trump ha intentat legitimar amb una política de fets consumats que xoca amb la divisió de poders.