Anar al contingut

Editorial

Una cimera climàtica agredolça

La cita de Katowice aconsegueix 'in extremis' un consens sobre els reglaments per fer efectiu l'Acord de París del 2015

Una cimera climàtica agredolça

JANEK SKARZYNSKI

En la seva visita a la cimera del clima de Katowice (Polònia), la denominada COP24, António Guterres, secretari general de l’ONU, va advertir que “un fracàs de les negociacions enviaria un missatge desastrós: desaprofitar aquesta ocasió posa en perill la nostra última oportunitat per frenar el canvi climàtic descontrolat”. El seu dramàtic crit d’alerta ha fet efecte en part, perquè s’ha arribat a un comú denominador consensuat sobre els reglaments que han de fer efectiu l’Acord de París del 2015, així com una declaració política que insta a incrementar els esforços per evitar l’escalfament global i a accelerar l’assumpció de responsabilitats.

Després de múltiples negociacions i en el temps afegit, la trobada acaba amb una sensació agredolça. A París ja es va entreveure que l’aliança global contra l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (CO2), conseqüència de l’era dels combustibles fòssils era una fita de mínims històrica que clamava per l’equitat i la justícia climàtica: evitar que, a finals del segle XXI, la temperatura mitjana del planeta superés els 2 graus en relació amb la de l’època preindustrial. “Molt per sota dels dos graus”, s’especificava, amb la idea de “seguir amb els esforços per limitar l’augment a 1,5º”.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Després de Katowice, i amb innombrables traves, sembla més una meta de màxims, amb la perspectiva inquietant de sobrepassar els límits establerts pels científics i amb administracions com la nord-americana (que ja va anunciar la seva renúncia a aplicar l’Acord de París), amb aliats com l’Aràbia SauditaRússia i Kuwait, que s’oposen als plans de reducció i a les contribucions determinades nacionalment (NDC), així com als mecanismes de control dels balanços d’emissions. Aquests països, amb la pressió de les economies emergents com ara la Xina, reticents també a la regulació, es van fer el desentès, a l’inici de la cimera de Katowice, pel que fa a les sentides recomanacions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC). És a dir: per arribar a l’objectiu dels 1,5º, les emissions haurien de baixar el 45% el 2030 i arribar a una emissió neta nul·la el 2050, una cosa que només la UE es planteja seriosament.

A Katowice, a més, la malaptesa operativa del Govern polonès, amfitrió de la cimera, ha desembocat en unes negociacions més complicades de l’habitual i ha dificultat, fins al final, la firma de l’acord.