La desaparició del sector primari
En cas de naufragi, prepareu les vostres armilles grogues
¿És sostenible un país sense població al medi rural i sense població produint aliments?
zentauroepp41779543 gisclareny180126154858
Desconec la història concreta de Santa Fe de Montfred, un conjunt de masia i ermita, però crec que és innecessari. Està en ruïnes, com moltes masies disperses per tot el territori català. Està completament abandonada, com molts petits pobles del país. Però Montfred té alguna cosa especial, de metàfora. Caminant cap a l’est, el sud o l’oest, en pocs minuts pots situar-te a la província de Lleida, a la de Tarragona o a la de Barcelona. Un punt central del nostre territori abandonat com a fidel reflex de la realitat d’un país que, com tots els industrialitzats, han menystingut el món rural.
Al no poder viure del’agricultura i la ramaderia –el sector primari–, en les últimes dècades han sigut centenars de milers les persones que han deixat els seus oficis camperols, les seves granges, masies i pobles, per incorporar-se a altres sectors, segurament a la ciutat o als seus voltants. En aquest segle, el càlcul mitjà indica que, cada dia, dues finques agrícoles han cessat la seva activitat. No és estrany llavors que sobre una població total d’uns 7 milions d’habitants, només 25.000 exerceixin oficis camperols, quan el 1994 eren el doble.
Desequilibri demogràfic
Efectivament, el món rural desapareix i provoca un greu desequilibri demogràfic. Com va explicar fa un any La Federació Espanyola de Municipis i Províncies, els pobles per sota de 1.000 habitants, amb pèrdua de població constant, amb un seriós dèficit dels serveis públics, que obliguen a recórrer molts quilòmetres per a qualsevol qüestió quotidiana, són en risc de desaparició. En el cas de Catalunya, dels 947 municipis, 483 tenen menys de 1.000 habitants: un de cada dos assenyalats com pobles en perill d’extinció.
I em pregunto ¿és sostenible un país sense població al medi rural i sense població produint aliments? Jo, que acumulo joventut, encara recordo nítidament que a l’escola ens ensenyaven la piràmide dels sectors de producció. A la base de la piràmide, com el seu nom indica, el primer dels sectors, el primordial, el que ho sosté tot: el sector primari. Sobre aquest descansava el sector secundari, la construcció i la indústria. Finalment, a la cúspide, col·locàvem el més petit dels sectors, el sector terciari, el dels serveis. Però, al dibuixar-la ara, la piràmide apareix completament invertida. La base és tot just un vèrtex, amb només l’1% de la població activa dedicada al sector primari i generant un PIB que ronda el 0,8%. Per sobre, molt més gran, la indústria. I a dalt, i enorme, el sector dels serveis amb un bon tros ocupat pel turisme. És un equilibri impossible d’una economia que naufragarà.
Una dada més. A propòsit de la crisi al seu país, el demògraf francès Hervé Le Bras ha superposat tres mapes: el dels departaments que perden població, el mapa que reflecteix la llunyania respecte als serveis de la vida quotidiana i el mapa dels departaments amb alta densitat d’‘armilles grogues’. Coincideixen.
Pels altaveus escolto: “En cas de naufragi, prepareu les vostres ‘armilles grogues’”.
