Diputat Rodríguez

Fa gairebé tres anys una fotografia molt descriptiva del moment que vivíem va aparèixer en diversos mitjans de comunicació. Acabàvem de viure les primeres de les dues eleccions que van haver de ser repetides més endavant. El Partit Popular va revalidar el mandat amb 123 escons. En aquella imatge de portada i de pàgines interiors es podia veure Mariano Rajoy llavors reelegit president de govern assegut a l’hemicicle i amb una ganyota de cert estupor a la cara. Per davant d’ell creuava un dels nous diputats de Podem que aquell dia s’incorporava a la Cambra. La formació morada havia aconseguit unes setmanes abans 69 escons i la seva arribada al Congrés va ser molt comentada pel canvi que va suposar però també per la part més superficial d’alguns analistes.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

A la foto de Rajoy en qüestió el diputat de Podem Alberto Rodríguez es convertia en protagonista involuntari. El seu cabell amb rastes era potser el que cridava l’atenció al llavors president de govern. L’arribada del jove Alberto Rodríguez al Congrés era un símptoma de normalitat per a la majoria de la gent però en una part del grup popular no va agradar massa el seu aspecte. Aquells dies vam poder escoltar Celia Villalobos parlar dels nous diputats dient que no li agradava que li passessin els polls en al·lusió al pentinat amb rastes de Rodríguez. Una forma molt elegant de verbalitzar el classisme de la llavors vicepresidenta del Congrés Villalobos. Dies després, per la polèmica, ella va dir a Ràdio Nacional que havia sigut una broma estúpida.

Rescato l’escena d’Alberto Rodríguez perquè aquesta setmana ha tornat a convertir-se en notícia. Però aquesta vegada per un comentari que ell mateix ha fet sobre un diputat del Partit Popular que retrata la seva manera d’entendre la política malgrat haver sigut rebut a l’arribar-hi de la manera en la qual acabem de recordar. Rodríguez va pujar dimecres a la tribuna per defensar la posició d’Units Podem en política d’ocupació però abans de començar es va dirigir a Alfonso Candón, parlamentari canari com ell i membre del Partit Popular: “Mai vaig pensar que anés a dir-li alguna cosa així a algú i menys a un diputat del PP, però crec que ho trobarem a faltar. Li diré alguna cosa, que crec que és de les coses més boniques que se li poden dir a algú i és que és vostè una bona persona”. No conec de res Alberto Rodriguez. No he parlat amb ell en ma vida. Però s’agraeix molt el gest d’aquesta setmana sobretot tenint en compte com va ser rebut fa uns anys i perquè que al Congrés aquesta setmana ha tornat a ser notícia perquè hem tornat a escoltar a l’hemicicle “feixistes” i “colpistes”.