Editorial

En defensa de la llibertat de premsa

La polèmica actuació en el 'cas Cursach' estableix un perillós precedent, lamina la qualitat democràtica i afegeix un motiu més de descontentament cap a la justícia

1
Es llegeix en minuts
En defensa de la llibertat de premsa

CATI CLADERA

La premsa és el “gos guardià” de la democràcia, segons definició del Tribunal de Drets Humans. Perquè pugui desenvolupar el seu treball en les necessàries condicions de llibertat i fiabilitat, el secret professional és un element imprescindible de la tasca periodística. Dret que està recollit perl’article 20 de la Constitució. Partint d’aquest marc universal de protecció, alarma la confiscació dels telèfons mòbils de dos redactorsconfiscació dels telèfons mòbils de dos redactors (Europa Press i ‘Diari de Mallorca’) per ordre del jutge de Palma que instrueix el ‘cas Cursach’ (una presumpta trama de connivència entre responsables de locals de lleure de Mallorca, policies locals i polítics del PP per afavorir els negocis de l’empresari Bartolomé Cursach).

La fiscala general de l’Estat, María José Segarra, ha evitat pronunciar-se obertament sobre el tema al·ludint al caràcter secret de la peça. Però costa molt defensar l’atropellament, no només professional, també personal (al tractar-se de mòbils privats), quan ni tan sols existeix conflicte entre la preservació del dret i l’interès públic, ja que cap dels dos periodistes figura com a investigat en el tema. La polèmica actuació estableix un perillós precedentrestringeix la llibertat periodística (les investigacions es basen en la confiança de les fonts), lamina la qualitat democràtica (erigida sobre les seves institucions) i afegeix un motiu més de descontentament cap a una justícia constantment a l’ull de l’huracà.